Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Antoni Pladevall i Font
Antoni Pladevall i Font
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador i medievalista.
Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la Diputació de…
,
Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…
,
Tomàs Pladevall i Fontanet
Cinematografia
Director de fotografia.
Estudià a l'Escola OficiaI de Cinematografia EOC de Madrid, on es diplomà com a director de fotografia 1972 Mentrestant, el 1963 cofundà el collectiu independent Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf amb Benet Ferrer i Francesc Bellmunt i realitzà diversos curts, com ara Esternocleidomastoideos 1964 i Fantasia negra 1966 Retratà diversos títols d'estètica underground , i debutà en la direcció de fotografia a Robin Hood nunca muere 1974, de Francesc Bellmunt, amb qui ha treballat en mitja dotzena de llargs D'aquesta etapa destaquen els films d'autor Iconockout 1975, de José María Nunes i L'…
,
Enric Pladevall i Vila
Escultura
Escultor.
Viu i treballa a Taradell Desenvolupa els seus treballs a partir de modelar els materials, dels quals la fusta i el ferro són els més utilitzats, i en té un gran nombre de peces públiques Dels materials utilitzats emergeixen formes que contrasten amb les propietats que els serien naturals Exposà a la galeria Maeght de Barcelona 1983, 1998, 2001 Posseeixen part de la seva obra les colleccions del MACBA i la Fundació Juan March de Madrid Fou seleccionat per a la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2000
Antoni Pladevall i Arumí
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí Collaborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou , la Revista de Catalunya 1986-93, Els Marges 1991-93, Serra d’Or 1997-2001 i Ausa 1983-98, ha publicat les novelles La lliça bruta 2001, Massey Ferguson 35 2003, Terres de lloguer 2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007, en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l’època contemporània, tema que reprèn en La papallona negra , guardonat amb el premi Carlemany l’any 2008, així com anteriorment en les narracions breus…
,
Atlas lingüístic de Catalunya
Atles lingüístic dels parlars catalans preparat per Antoni Griera.
Les enquestes foren fetes entre el 1912 i el 1921 La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials Però les enquestes dutes a terme per A Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra 1962-64 Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica Els criteris aplicats són investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels…
Ramon Vinyeta i Leyes
Història
Literatura catalana
Erudit i escriptor.
Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, feu una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i exposicions Fundà l’Editorial Celblau de Torelló Entre les moltes publicacions seves es destaquen les guies muntanyenques i turístiques Bellmunt 1948, Puigsacalm 1952, Les Gorgues, Collsacabra Occidental 1956, Rupit 1972, L’Estany 1974, Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès 1978, Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns 1979, La vall de Torelló 1979, en collaboració amb A Pladevall, El Collsacabra Solcs i…
,