Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
prestador | prestadora
Economia
Persona que en un contracte de préstec deixa els diners al prestatari.
prestanoms
Dret civil
Contracte de fidúcia pel qual una persona (prestador) deixa a una altra (prestatari) el seu nom per a poder efectuar, aquest, actes (normalment de comerç) que altrament no podria efectuar.
Pel seu caràcter secret no afecta el contracte a tercers, davant els quals el prestador és únic responsable Aquest tipus de contracte fou típic a Andorra
debitori
Història del dret
Al Principat de Catalunya, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de retornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia alguna cosa especial o tots els seus béns en general, sense que hi intervingués jurament.
En general, l’escriptura no estipulava cap interès, perquè el prestador el retirava del capital a l’acte de lliurament dels diners Aquesta forma de préstec era utilitzada per tal d’evitar la prohibició eclesiàstica de cobrar interès pels préstecs
Francesc de Casa-saja
Economia
Història
Mercader barceloní i conseller reial.
Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la…
Banque de France
Organisme financer francès estatitzat el 1946 i banc central de l’Estat francès.
Fou fundat l’any 1800 a París, per iniciativa del govern i amb capital totalment privat feia alhora de banc comercial i de banc emissor L’any 1803 obtingué el monopoli d’emissió per a París L’any 1806 l’estat nomenà un governador directament lligat al ministeri de finances vincle que subsistí Després d’un període de consolidació, l’any 1848 li fou atorgat el privilegi i el monopoli d’emissió sobre tot l’Estat francès El 1857 es convertí en banquer del govern, i passà a exercir moltes de les funcions d’un banc central Amb una àmplia independència davant de l’administració, no passà a ésser…
préstec
Economia
Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d’una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablerts.
Dintre aquestes condicions, la més habitual és aquella en què el receptor dels diners prestatari ha de pagar uns interessos proporcionals a l’import i a la durada del préstec El prestador exigeix l’establiment de certes garanties, basades en l’existència de béns immobles préstecs hipotecaris o per la solvència que el prestatari o els seus avaladors poden demostrar préstec personal Les formes corrents pactades per a la devolució del nominal del préstec i el pagament dels interessos per part del prestatari són dues En la primera, el nominal es retorna tot d’una vegada al final…
prestatari | prestatària
Economia
Persona que en un contracte de préstec rep els diners del prestador i es compromet a retornar-los juntament amb l’interès acordat.
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…
banc
Edifici del banc de Hong Kong, colònia britànica situada al sud de la Xina
© B. Llebaria
Economia
Institució econòmica ( banca
) que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Com més gran serà la diferència entre ambdós components, més elevats seran els beneficis resultants, producte de la diferència entre el tipus d’interès que hom cobra i el que hom paga La rendibilitat, però, és en contradicció amb la liquiditat i, per tant, amb la solvència del banc Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l’àmbit d’actuació i a les funcions específiques Per la propietat del capital , els bancs poden ésser privats , quan tot el capital…
canvi marítim
Transports
Dret marítim
Contracte aleatori pel qual el capità o patró d’un vaixell manllevava una quantitat per a despeses de reparació, negociació de mercaderies, etc, amb la condició que, si el viatge arribava a bona fi, a més de tornar el principal, pagaria un premi determinat al prestador.
Aquest, per la seva banda, assumia el risc dels béns sobre els quals hom havia contractat el canvi —buc, càrrec, nolis guanyats, o tot plegat—, de manera que, en cas de destrucció d’aquestes garanties, perdia el capital donat i el premi convingut Aquest contracte, regulat ja en el Llibre del Consolat de Mar i documentat des del 1230, complia alhora funcions d’assegurança i de crèdit per a la navegació Podia ésser ell mateix objecte d’assegurança i fou reglamentat conjuntament amb aquesta a les ordinacions de Barcelona del 1435, el 1458 i el 1484 Fou habitual als Països Catalans…