Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
contractualisme
Sociologia
Doctrina de caràcter iusnaturalista que explica l’origen de la societat a partir del contracte social
.
Les idees de contracte social, d’individualisme i d’un primigeni estat de natura —estretament lligades amb la mentalitat burgesa del s XVII— foren decisives en el desenvolupament del pensament polític i del dret constitucional de l’època Com a primers contractualistes, Thomas Hobbes i John Locke establiren el contracte social com a mitjà per a posar fi a les hostilitats entre els individus, els quals delegarien llurs drets en una persona sobirana L’aportació més clàssica en la matèria cristallitzà en l’obra Du contrat social de Jean-Jacques Rousseau Actualment la consideració d’…
evangeli
Cristianisme
Nucli primigeni i fonamental de la fe cristiana.
La paraula evangeli transcripció del terme grec ευαγγέλιον significa ‘bona notícia’, i el Nou Testament se'n serví tot entenent-la en un sentit messiànic D’aquí passà a significar el contingut de la bona notícia les ensenyances, la vida i la mort de Jesús Hom l’empra actualment en el sentit de remarcar el que és essencial del missatge cristià, en contraposició, sovint, a tot el que hi ha estat afegit en el decurs del temps en virtut de les concretes cultures i tradicions i segons els diversos costums amb què el cristianisme s’ha hagut de relacionar
Museu Grífols
Museu
Museologia
Museu creat l’any 1997 a Barcelona i gestionat des del 1998 per la Fundació Víctor Grífols i Lucas.
El 2008 reobrí les portes després de la rehabilitació de l’edifici primigeni de l’empresa d’hemoderivats Grífols, seu de l’actual Fundació Mostra els prop de setanta anys d’història del grup farmacèutic i hospitalari Grífols , i, en parallel, la història de l' hematologia , les anàlisis clíniques i les transfusions de sang
sadisme
Psicologia
Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació i satisfacció eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic infligit a altri.
El terme, introduït per Rvon Krafft-Ebing 1840-1902, alludeix al marquès de Sade Donatien Alphonse François Sade, alguns personatges de l’obra del qual tipifiquen aquest comportament Psicoanalíticament el sadisme és considerat per alguns com a comportament primari —reflex, vinculat a l’estadi anal, de l’impuls de destrucció i de l’agressivitat del subjecte secundàriament dirigida, en el masoquisme, contra ell mateix—, mentre que altres el tenen com a derivació d’un primigeni masoquisme originat per l’associació entre plaer sexual i por al càstig per l’acte prohibit en qualsevol…
cos
Filosofia
Religió
Substància material que juntament amb l’ànima o l’esperit integra el compost humà.
La qüestió de la relació ànima-cos ha estat diversament explicada les doctrines monistes identifiquen l’una amb l’altre, sia explicant el cos com una aperença de l’esperit espiritualisme, sia reduint tot el que és anímic a funcions corporals materialisme els sistemes dualistes distingueixen ambdues substàncies i en defineixen la unió de forma accidental platonisme i substancial hilemorfisme La noció de cos és desconeguda pel pensament bíblic primigeni, segon el qual “tot” l’home és tant basar ‘carn’ com nefeš ‘ànima’, ‘vida’ Sant Pau, que empra el mot grec corresponent a cos σὠμα…
Esbart de Vic
Literatura catalana
Grup de joves poetes vigatans, format al marge del Cercle Literari de Vic, que es reunien a la font del Desmai (Folgueroles), per fer sessions de lectura de poemes (esbartades).
En foren membres fundadors Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Francesc Febrer, els germans Antoni i Joaquim Espona i de Nuix, Francesc Cuadros, Josep Serra i Campdelacreu, Martí Genís i Aguilar, Magí Verdaguer i Callís i els germans Francesc, Joaquim, Josep i Ramon Masferrer i Arquimbau Tingué vida molt activa en 1867-69, i persistí encara més de deu anys, bé que no amb les reunions i el caràcter primigeni El 1879 publicà La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic , antologia poètica dels esbartistes Josep Bach, Josep Camp, Marià Campà, Joan Cendra, Jaume Collell,…
Carnuntum
Fortalesa romana a la frontera danubiana, a l’actual localitat de Petronell (Àustria).
Fou fundada pels romans en els temps d’August s I dC com a base d’operacions de les campanyes danubianes comandades per Tiberi, sobre un poblat celta preexistent que controlava una part de la ruta de l’ambre Posteriorment, fou quarter de diverses legions primer la XV i, després, la X i, sobretot, la XIV i es constituí en una de les principals fortaleses de la línia de fortificacions que els romans construïren entre Vindobona actual Viena i Brigetio actual Ó-Szöny, arribant a ser la capital de la província Pannònia Superior En temps de Trajà adquirí el seu estatut municipal juntament amb el…
cosmogonia
Filosofia
Religió
Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou…
La Cuadra de Sevilla
Música
Grup de teatre andalús.
Fundat el 1971 dins del moviment del teatre independent, sota la direcció de Salvador Távora En les seves produccions, hom ha intentat combatre la imatge de l’Andalusia més tòpica mitjançant el recurs a l’èmfasi sobre el dolor i la violència silenciada La presència de màquines ha estat una constant en l’escenografia dels espectacles d’aquest grup, juntament amb la música i el cant D’entre els seus muntatges destaquen Quejío 1972, de clar predomini de la plàstica sobre qualsevol altre component, sia interpretatiu o textual Los palos 1975 Andalucía amarga 1979, poema físic i sonor sobre l’…
amorita
Història
Individu d’un antic poble semita de l’Orient Pròxim i Mitjà, l’hàbitat primigeni del qual sembla haver estat el desert sirià.
Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, llurs…