Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
termini judicial
Dret
Espai de temps determinat legalment, en benefici dels litigants, dins el qual han de tenir lloc determinats fets o diligències processals.
La inobservança dels terminis processals és sancionada mitjançant una correcció disciplinària, que pot recaure sobre els jutges o auxiliars dels tribunals i subalterns
dret processal
Dret processal
Conjunt de normes que regulen l’activitat de les parts i la tasca de la tutela jurídica en tot procés civil, criminal o expedient administratiu.
La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu Es divideix essencialment en civil i penal , bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant Uns altres drets processals específics són l' administratiu , l' internacional i el canònic En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal,…
desistiment
Dret processal
Acte mitjançant el qual hom abandona una acció legal ja iniciada o retira una demanda interposada anteriorment.
Produeix l’extinció de les actuacions processals, però no pas del dret reclamat
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Dret administratiu
Dret processal
Organisme jurisdiccional on, respectant la jurisdicció que correspon al tribunal suprem, culmina l’organització judicial a Catalunya.
És integrat per tres sales del civil i penal, del contenciós administratiu i del social D’acord amb l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina També és competent per a conèixer duun recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut No obstant això, les previsions estatutàries relatives al Tribunal…
drets estatutaris
Dret
Drets subjectius reconeguts als ciutadans en una norma estatutària.
Els drets estatutaris reconeguts als ciutadans amb la condició política de catalans es troben en el títol primer de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 L’Estatut reconeix drets en l’àmbit civil i social, drets en l’àmbit polític i de l’administració, i drets i deures lingüístics Els drets vinculen tots els poders públics de Catalunya Amb relació a aquells projectes o proposicions de llei que afectin drets estatutaris, el Consell de Garanties Estatutàries pot emetre dictàmens vinculants També es preveu un recurs específic de tutela de drets davant del Tribunal Superior de Justícia de…
cassació
Dret processal
Anul·lació feta pel tribunal suprem de les sentències judicials definitives dictades pels tribunals ordinaris, consell suprem de justícia militar o per àrbitres.
Aquestes s’anullen cas que no s’ajustin a la llei, infringeixin les garanties processals fonamentals o, a vegades, per error en l’apreciació de les proves per part dels tribunals d’instància Un cop anullada la sentència, cal remetre de nou el procés al tribunal d’origen La institució de la cassació s’establí originàriament a França, després de la Revolució hom establí un tribunal únic, amb jurisdicció per a tot l’estat, la funció del qual era essencialment d’unificar la interpretació de jurisprudència El sistema de la cassació és admès en diferents estats França, Itàlia, Espanya…
Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Història del dret
Jurista.
Fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull Es llicencià en dret 1869 a la Universitat de Barcelona, on exercí com a auxiliar de càtedra Es doctorà el 1870 Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults 1881 Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil 1875, del qual han estat fetes successives reedicions Bon coneixedor de la història del dret civil català, el 1880 publicà, juntament amb Joan Amell i Llopis, Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del…
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
justícia
Història
Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial, de la qual s’independitzà al segle XIV.
Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges locals El 1348…