Resultats de la cerca

És correlatiu al concepte de sagrat, que és a la base de tota religió La sacralització de persones, objectes, llocs, dies, etc, allibera la resta, bo i permetent una activitat normal sense cauteles sacrals Amb aquesta connotació negativa, d’estranyesa a les coses religioses, hom parla d’història profana, música profana, etc

Equival a irreverent, indigne, impiu, sacríleg

Hom creu que la distinció entre profà i sagrat és el fet bàsic de la religió per això la consagració de persones o objectes té tanta importància en les diverses religions Entre els romans, la consecratio consistia en un acte públic en virtut del qual l’amo d’una cosa la destinava al culte dels déus en temps de l’Imperi hom elaborà tota una litúrgia per a la consagració de l’emperador, manllevada als pobles de l’Orient Mitjà A Israel hi havia tant la litúrgia pública de consagració de persones pontífex i de coses temple com la dedicació privada de persones nazireat La litúrgia catòlica manté…

Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…

La possibilitat es funda en el fet que, per a les religions, el sagrat i el profà s’exclouen i la penetració de l’un en l’esfera de l’altre en comporta un capgirament de les lleis Una església profanada, per exemple, per un homicidi, cal que torni a ésser consagrada En aquesta llei es basa la prohibició de treballs profans en dies festius sàbat La sacralitat i, doncs, la profanabilitat revesteixen graus diversos el cas de penetració en espais reservats al sacerdot dins els temples és típic Un cas específic és la dessacralització o profanació ritual, amb la qual hom retorna a l’ús normal un…

Equival pràcticament a sacralitat en tant que expressa separació del profà

Per als gnòstics es contraposa a la ciència coneixement profà i a la fe coneixement imperfecte

A França i a Itàlia estigué al servei de diversos personatges i, finalment, al de l’arxiduc Felip d’Àustria, amb qui es traslladà a Castella Compongué misses, motets i moltes altres obres, però excellí en el gènere profà amb més de 90 cançons

Totes les religions estableixen una distinció entre el temps profà , que respon a la definició anterior, i el temps sagrat , constituït per moments temporals determinats hores, dies, anys que hom considera vinculats amb l’eternitat divina, és a dir, santificats per mitjà de ritus específics, normalment acompanyats de l’abstenció de les activitats profanes