Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Simon and Garfunkel
Música
Duet de cantants nord-americans, format l’any 1965 per Paul Simon i Arthur Garfunkel (Nova York 1941).
Les primeres cançons The Sound of Silence Scarborough Fair Canticle Wednes-Day morning, 3 AM etc produïren gran impacte per les seves condicions insòlites de frescor i originalitat Distanciats més tard, prosseguiren individualment les seves carreres fins l’any 1981 en un concert multitudinari al Central Park de Nova York
Enric de Portugal
Història
Infant de Portugal, primer duc de Viseu (1415).
Fill de Joan I i de Felipa de Lancaster, fundà a Sagres una escola nàutica i afavorí diverses expedicions marítimes a les costes d’Àfrica Madeira 1418, Açores 1432-57, cap Bojador 1434, Río de Oro 1436, Senegal 1445 Els descobriments, paralitzats un quant temps en morir ell, prosseguiren més tard
Wilhelm Steinitz
Escacs
Escaquista austríac.
Començà a jugar de molt petit El 1862 guanyà el gran torneig internacional de Londres, enfront d’Anderssen i Paulsen, entre altres, i des d’aleshores hi residí vivint dels escacs El 1866 vencé novament Anderssen i el 1886 fou proclamat campió del món Els èxits prosseguiren fins el 1894, a Amèrica, i el 1896, a Rússia, que fou vençut per Lasker Morí trastocat Amb ell s’inicià l’escola anomenada recent o nova , que afegia a les idees tàctiques de Morphy la descoberta i l’ús de la concepció posicional del joc, que posteriorment desenvolupà Lasker
IFP
Grup artístic francès, les sigles del qual corresponen a Informació, Ficció, Publicitat, integrat per Jean-François Brun, Dominique Pasqualini i Philippe Thomas, fundat l’any 1984.
El 1983, per una necessitat d’acció comuna, s’articularen com Ligne Générale Volen desenvolupar una pràctica crítica Utilitzen una imatge de grup i un logotip per a difondre la seva activitat, cosa que els vincula més a la idea d’una agència d’art més propera a nocions pròpies del món de la publicitat Treballen sobre els dispositius conceptuals i visuals de l’exposició d’art, la idea d’anonimat i d’autoria En aquest punt és essencial la funció de l’espectador, que té capacitat de discernir allò que és el treball artístic Els caixons lluminosos 1984 són obres centrals en la seva producció…
Andrònic II Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1282-1328).
Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas Fou associat a l’imperi 1273 pel seu pare per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap els turcs prosseguiren llur expansió D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi almogàver Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia 1318 protegí la colònia genovesa contra Venècia Rescindí la unió de l’Església d’Orient amb…
Nouveaux Réalistes
Grup d’artistes.
Tot i que la seva activitat ja s’inicià els anys cinquanta al voltant dels Salons des Réalités Nouvelles, la denominació del grup fou donada pel crític d’art Pierre Restany i aparegué per primera vegada en el text d’introducció de l’exposició d’Arman Armand Fernández, François Dufrêne, Raymond Hains, Yves Klein, Jean Tinguely i Jacques de la Villeglé a la galeria Apollinaire de Milà a l’abril del 1960 A més d’aquests artistes, Niki Saint Phalle, Daniel Spoerri, Martial Raysse, Arman, César Cesar Baldaccini, Christo o Rotella, en foren integrants Dins una diversitat de propostes, constituïren…
Escola de Frankfurt
Nom amb el qual és coneguda la tendència filosòfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l’entorn de l’Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922.
El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, és l’adscripció al marxisme com a base de les seves reflexions No obstant això, es tracta en tots els casos d’un marxisme heterodox, que absorbeix elements i influències de corrents diversos, especialment de la psicoanàlisi, per tal de bastir una crítica de la societat postindustrial que abasta temes tan diversos com el qüestionament del valor de la tecnologia, la societat de consum, l’alienació o l’autoritarisme El pressupòsit d’aquesta crítica el constitueix la transformació de l’ordre establert, tant en l’àmbit individual com…
Ramon Tobella i Castelltort
Disseny i arts gràfiques
Edició
Mestre impressor.
Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…
Pollentia
Ciutat
Ciutat romana de Mallorca, a Alcúdia, una de les dues (l’altra fou Palma) fundades pel cònsol Q.Cecili Metel Baleàric, cap de l’expedició romana de conquesta, tot seguit de dominada l’illa, el 123 aC.
Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment són visibles…
Cronicons Barcinonenses
Família de texts annalístics en llur majoria llatins originada, sembla, entre el 1149 i el 1153 sota l’estímul de les gestes militars de Ramon Berenguer IV a Almeria, Tortosa, Lleida i Fraga, a les quals devia fer referència l’embrió de la sèrie.
El Cronicó de Skokloster , primer i tímid intent d’ampliació, fet abans de l’any 1153, abraça del 1114 al 1149, amb una allusió no datada a la conquesta franca de Barcelona el 801 El Cronicó de Sant Cugat , ampliat amb informació ripollesa, vers la fi del s XII i amb complements que arriben fins al començament del XIII, abraça del 1082 al 1182 El cronicó dels Usatges comprèn des de la caiguda de Barcelona a les mans d’Almansor el 985 en realitat diu equivocadament 1085 fins al 1239, data aproximada de la redacció Les Chronica communia, que s’obren amb una indicació dels anys transcorreguts…