Resultats de la cerca

Al maig del 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de quaranta-set localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat collectiva de la terra, desaparegué el 1874, després de la interdicció de la Internacional

Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són quaranta-un, quaranta-una, 41 quaranta-dos, quaranta-dues , 42 quaranta-tres , 43 quaranta-quatre , 44 quaranta-cinc, 45 quaranta-sis , 46 quaranta-set , 47 quaranta-vuit , 48 quaranta-nou , 49 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc El quilòmetre quaranta…

Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI La seva pintoresca llegenda mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval La seva festa se celebra el 2 d’abril

Fill d’un impressor anarcosindicalista mort al camp d’Argelers, milità a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya  des dels disset anys i participà en activitats antifranquistes El 1949 fou detingut i empresonat a la Presó Model de Barcelona, i el 1954 passà al penal de Burgos, d’on no sortí fins el 1959 Posteriorment es reincorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya  i es dedicà a tasques de solidaritat i, posteriorment, de propaganda clandestina Poc abans de la fi del franquisme 1975, fou un dels impulsors de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, de la qual fou elegit…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1626, però l’abandonà aviat per estudiar dret a l’Estudi General Lullià Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, i comptador Fou jurat per l’estament dels ciutadans militars del Regne de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Durant quaranta-set anys, desenvolupà el càrrec d’enginyer de fortificacions del regne de Mallorca El 1662 projectà l’ampliació del castell de Sant Carles de Palma i el 1670 feu construir una obra exterior que reforçà l’entrada en…

Sembla un derivat del primitiu instrument de corda anomenat art musical , i han arribat mostres de la seva existència en el Neolític 3000 anys aC a Mesopotàmia tombes d’Ur En aquest estadi primitiu tenia molt poques cordes i el marc, de forma més aviat arquejada, sostenia les cordes solament amb dos braços Ben remotament Síria, segle IX aC aparegué també el tipus angular d’arpa, amb el tercer costat del triangle o columna de sosteniment Aquesta fou la forma amb què s’estengué l’arpa a l’Occident Escandinàvia, Irlanda, els segles V-VI, mentre n'han subsistit d’altres a Àfrica i a l’Àsia Els…

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…

Conegut com "els arlequinats" a causa dels quadres blanc i blaus de la seva samarreta, és un dels clubs de futbol més destacats de Catalunya pel seu historial i palmarès Creat l’any 1901 per Joan Saus i altres esportistes assidus al Centre Català, fou legalitzat el 1903, per bé que l’acta fundacional indica que fou fundat el 5 de juny de 1905 El primer president fou Joan Grau Disputà els primers partits al prat de Sant Oleguer i el 1906 es traslladà al camp de la Creu Alta, inaugurat el 3 de juny d’aquell any en un partit contra l’X Sporting Club L’any 1912 disputà el primer partit nocturn d’…

Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…