Resultats de la cerca

Es consagrà amb Stagecoach 1939, de J Ford Especialitzat sobretot en el western , interpretà, entre altres films, Fort Apache 1948, Red River 1948, The Quiet Man 1952, The Searchers 1956, Rio Bravo 1959, The Alamo 1960, The Man who Shot Liberty Valence 1962, Green Berets 1967, The Undefeated 1968, True Grit 1969, Oscar d’interpretació, Chisum 1970 i Rooster Cogburn 1975

Home de formació teatral i televisiva, amb la seva primera pellícula, Marty, obtingué l’Oscar al millor film i a la millor realització del 1955 La seva obra cinematogràfica posterior no assolí mai la qualitat del primer film Dirigí The Bachelor's Party 1957, Separate Tables 1958, That Touch of Mink 1962, David Copperfield 1969, Jane Eyre 1970, All Quiet on the Western Front 1979 i Night Crossing 1981, entre d’altres

Es graduà al New College d’Oxford Els seus primers treballs s’estrenaren al Royal Court Theatre, al West End de Londres, on tingué durant tres anys en cartell The Philantropist 1970, que després portà a Broadway El 1983 presentà al National Theatre una obra sobre Ödön von Hórváth, Tales from Hollywood , i el 1985 estrenà amb la Royal Shakespeare Company la seva adaptació de Les liaisons dangereuses , de Choderlos de Laclos Posteriorment s’ha dedicat sobretot al guió, com a The Quiet American 2002, de Phillip Noyce, i a la direcció cinematogràfica, amb Imagining Argentina 2003

Realitzà principalment films sobre la Primera Guerra Mundial — All Quiet on The Western Front 1930 basat en la novella de Remarque Im Westen nichts neues , Hell’s Angels 1930— i també sobre la Segona Guerra Mundial —el notable documental Report from Russia 1942, The Edge of Darkness 1942, The North Star 1943 Dirigí també films sobre la societat nord-americana — The Racket 1929, Front Page 1931— o basats en obres literàries Rain 1932 sobre la novella homònima de Maugham, Of Mice and Men 1939 sobre la novella homònima de Steinbeck i Mutiny on the Bounty 1963

D’estil èpic, fou el primer a aportar valors psicològics al gènere d’aventures, en particular al western Stagecoach 1939 El seu llenguatge és simple i precís, i arrenca del paisatge i dels ambients del far west tota l’autenticitat poètica que inclouen El 1935 obtingué l’Oscar al millor director per The Informer li fou concedit novament el 1940, el 1941 i el 1952 per The Grapes of Wrath , How Green was My Valley i The Quiet Man , respectivament Uns altres films seus són The Lost Patrol 1934, My Darling Clementine 1946, Rio Grande 1950, Two Rode Together 1961, Cheyenne Autumn…

Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica De la seva obra, que reflecteix la influència de la música popular del seu país i del jazz , cal esmentar les simfonies Jeremiah 1943, The Age of Anxiety 1949 i Kaddish 1963, els ballets Fancy Free 1943, Facsimile 1946 i Dybbuk 1974, les òperes Trouble in Tahiti 1952 i A Quiet Place 1983, l’opereta Candide 1956, inspirada en Voltaire, la comèdia musical West Side Story 1957, convertida el 1961 en una pellícula d’èxit mundial, Chichester Psalms 1965, en hebreu, per a…

Descoberta per Charles Laughton, que li donà el nom artístic, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on junt amb Laughton coprotagonitzà el seu primer gran èxit, The Hunchback of Notre Dame , a les ordres de William Dieterle, consolidat amb How Green was my Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford Títols notables també foren  The Black Swan 1942, de Henry King This Land is mine 1943, de Jean Renoir Miracle on 34th Street 1947, de George Seaton Sinbad, the Sailor 1947, de Richard Wallace…