Resultats de la cerca

Posseeixen moltes quetes cefàliques Els òrgans quimioreceptors són circulars Són fonamentalment marins El gènere principal és Monhystera

Es caracteritzen pel fet de tenir la boca situada ventralment prop de la meitat del cos, disposar de dos ocels o més i ésser proveïts d’òrgans tàctils i quimioreceptors La majoria d’espècies són susceptibles de reproduir-se també asexualment per escissió L’ordre és dividit en tres subordres els marícoles, amb totes les espècies marines, que habiten en mars tropicals o subtropicals, entre els quals l’espècie Procerodes lobata és comuna a la Mediterrània, incloses les mars dels Països Catalans els paludícoles, d’aigües dolces corrents o estancades de zones temperades, amb les…

El cos, anomenat ombrella a causa de la seva forma, té una cara superior convexa, l' exombrella, i una d’inferior còncava, la subombrella al mig d’aquesta sobresurt el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca La forma general és més deprimida que la del pòlip, i el cos té més quantitat de mesoglea, mentre que la cavitat gastrovascular és reduïda a un estómac, del qual surten els conductes radials, que conflueixen, en el vorell de l’ombrella, en un conducte marginal o circular Al caire de l’ombrella s’insereix una corona de tentacles, proveïts de cnidoblasts Molt sovint hi ha també òrgans…

De família d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, és fill del fisiòleg asturià Ramon Álvarez-Buylla i net del polític Wenceslao Roces 1897-1992, que fou senador per Astúries en les primeres eleccions democràtiques 1977 a Espanya Llicenciat en biomedicina a la Universidad Autónoma de México 1983, amplià estudis a la Rockefeller University de Nova York, on obtingué el doctorat 1988 i on fou professor assistent 1989 i cap de laboratori 1995-2000 Actualment ocupa la càtedra Heather i Melanie Muss del departament de neurocirurgia de la Universitat de Califòrnia-San Francisco Ha ideat diverses…

Les funcions de la respiració són, per tant, tres la captació d’oxigen i l’eliminació de CO 2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèllules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles L’expiració és passiva El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la membrana…

El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la boca , situada…

Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…

Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…