Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
palatí
Dret romà
A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau, ja fos en l’administració de béns, redacció de constitucions i altres manaments, seguici de l’emperador, etc.
Hi eren compresos el qüestor de palau, el cambrer major, el canceller, el comte de les liberalitats, el dels interessos privats, el dels domèstics, tant dels cavallers com dels de peu, els comtes i ducs dels militars, mestres de les escrivanies d’epístoles, de libels, de manaments i de curs de memorials, el primicer dels notaris consistorials, etc, així com els subalterns de tots ells Els palatins de major categoria rebien els tractaments de spectabilis honorable i clarissimus els menys enlairats els de prefectissimus i egregius
lloc insigne
Història del dret català
Títol que rebien determinades localitats per raó de llur importància.
Segons constitucions de Pere III a la cort de Cervera del 1359 i a la de Montsó del 1363, eren considerats llocs insignes les ciutats i les capitals de diòcesi, com Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic i Tortosa, i, a més, les viles de Perpinyà, Cervera, Puigcerdà i Vilafranca del Penedès En els llocs insignes, per a l’exercici de la judicatura, l’advocacia i la medicina, calia que els professionals tinguessin títol superior i posseïssin els llibres ordinaris de llur professió Dos furs d’Alfons III del 1329 havien establert idèntica exigència per a la ciutat i no tan rigorosa per al…
pecho
Història del dret
A la Castella medieval, tribut que hom pagava al rei o al senyor feudal com a senyal de subjecció.
Els qui hi eren obligats rebien el nom de pecheros
ofici
Història
En l’administració pública catalana de l’Antic Règim, càrrec.
Alguns rebien el nom d’ofici major , com el jurat en cap o el mostassaf
guarnició
Militar
Tropes aquarterades en una població, plaça forta, etc.
En el passat, era el nom que rebien les tropes encarregades de la defensa d’una plaça forta
galera
Transports
Cotxe per al transport de viatgers, el més gros d’aquesta mena de vehicles.
Podia portar fins a cinquanta-quatre passatgers i, a més, el majoral i el sagal El buc del carruatge era format per quatre departaments davantera, berlina, cupè i cambra o departament interior els tres primers amb quatre seients cadascun, i el darrer, amb dos seients laterals A la part superior, coberta per una lona, hi havia, damunt la davantera i la berlina, dos seients la banqueta i la contrabanqueta , i la resta era destinada a l’equipatge La galera anava tirada per vuit o onze animals en dos o tres grups de tres i el de davant de dos També podien anar-n'hi nou dos grups de…
desintermediació
Economia
En el sistema bancari, procés pel qual els demandants i els oferents de recursos financers organitzen la cessió d’aquests directament, és a dir, evitant que passin per les entitats de crèdit.
A l’Estat espanyol, aquest ha estat el cas dels pagarés del tresor i dels pagarés d’empresa, collocats directament per llurs emissors entre el públic inversor i que han substituït el finançament que abans rebien del sistema bancari
regent
Història
Membre del Consell d'Aragó sota la direcció i presidència del vicecanceller o president.
El nombre dels regents varià de quatre a sis, dos pel regne d’Aragó, dos pel de València i dos pel Principat de Catalunya i regnes de Mallorca i Sardenya Havien d’ésser natius i rebien el tractament de doctor
lictor
Història del dret
A l’antiga Roma, oficial subaltern al servei dels diferents càrrecs públics.
Precedia els magistrats i els sacerdots portant el feix i s’ocupava de l’execució de les ordres oficials i d’algunes tasques de policia Els lictors, que acostumaven a ésser lliberts, rebien un estipendi i estaven organitzats en decúries
Índies Occidentals
Història
Denominació oficial que rebien els territoris de la corona de Castella a ultramar.
L’origen del nom, que inicialment fou el d’Índies, provenia de l’error geogràfic de Cristòfor Colom, que creia haver arribat al Japó i a la Xina i no a un nou continent El nom d’Índies prosperà, i així constà a tots els documents oficials des del començament del segle XVI, en què designava tant la terra ferma com les illes Un cop descobert el Pacífic 1513 i després del viatge de Magalhães i Elcano 1522, fou palesa la duplicitat de noms entre l’Amèrica hispànica i l’Extrem Orient i hom adoptà la denominació d’Índies Occidentals per Amèrica i d’Índies Orientals per a l’Extrem Orient No obstant…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina