Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
recompte
Comprovació del nombre de persones, coses, etc, que formen un conjunt.
inventari
Dret
Enumeració de tots els béns patrimonials d’una empresa.
Per fer l’inventari anual hom procedeix al recompte físic dels béns de l’empresa amb l’objecte de comprovar les quantitats comptabilitzades Una vegada valorat, hom registra aquest recompte en el llibre d’inventaris i balanços L’inventari és una de les garanties que estableix la llei quan el patrimoni d’una persona és administrat per altri
riquesa
Economia
Conjunt de béns econòmics disponibles per a un subjecte o una societat.
Hom fa referència a la riquesa en un moment determinat, i en aquest sentit d’estoc pot utilitzar-se com a sinònim del terme “patrimoni” Quan es refereix a un període, per exemple un any, indica l’increment que l’estoc riquesa inicial ha experimentat en el temps de referència Aquest concepte de riquesa en termes de flux es denomina renda i només pot considerar-se com a riquesa pròpiament dita quan hagi estat inclòs en el recompte inicial de béns
cens de Floridablanca
Història
Cens confeccionat a l’Estat espanyol l’any 1787 per ordre de José Moñino y Redondo
, comte de Floridablanca.
És detallat a un nivell individual, sense intencions fiscals, per les divisions administratives més petites, i indica l’edat, el sexe, l’estat civil i la professió de la població El manuscrit es conserva a l’Archivo de Palacio, a Madrid, i hom n'ha publicat alguns resums, inexactes La part catalana, estudiada a fons per PVilar i JIglésies, que l’ha publicada 1969 i 1970, ha atès el 10% de dèficit entre aquests resums i els totals Malgrat els defectes, inherents sobretot a incomprensions del qüestionari, és el primer recompte de la monarquia hispànica que s’aproxima al concepte de…
cens
Sociologia
Demografia
Llista oficial o patró estadístic de la població, que constitueix una de les fonts essencials per al coneixement d’un país i és una de les claus de les investigacions demogràfiques, econòmiques i socials que s’hi refereixen.
Des dels inicis, l’elaboració de censos respon a la necessitat dels poders públics de disposar d’un instrument per a dur a terme amb la major eficàcia determinades funcions, com són la recaptació d’impostos o el reclutament A mida que l’estat ha anat guanyant en poder i complexitat, els censos han esdevingut més comprensius i detallats i, al mateix temps, han esdevingut una de les fonts principals dels estudis demogràfics En els censos generals hom fa figurar diverses dades que illustren sobre l’edat, el sexe, l’estat civil, la instrucció i la professió dels individus, així com d’altres de…
comitium
Arqueologia
Espai arquitectònic dins una ciutat romana que servia per a la reunió del poble.
A Roma, el comitium era a la zona del Camp de Mart, en una installació coneguda amb el nom de Septa Júlia, molt a prop del panteó d’Agripa El complex comprenia un gran pati quadrangular porticat que feia 310 x 120 m en què es reunia el poble convocat a vot i una gran sala coberta, que era el lloc on es feien les votacions i es procedia al recompte de vots A l’època imperial, com que la designació dels magistrats la feia directament l’emperador, l’edifici del comitium serví per a altres usos, com ara de mercat o per a la celebració de jocs de gladiadors
Luis Carrillo de Toledo y Chacón
Història
Lloctinent de València (1605-15).
Primer comte i marquès de Caracena i primer comte de Pinto Havia estat virrei de Navarra i governador de Galícia Fou membre del consell d’estat Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València decret del 22 de setembre de 1609 poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs Dirigí les operacions d’embarcament en tres mesos en sortiren més de 116 000 fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejat pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola…
terminometria
Lingüística i sociolingüística
Subdisciplina de la terminologia que se centra en el recompte i mesura d’ocurrències terminològiques en un corpus textual prèviament seleccionat.
suc de fruita

Suc de fruita
Alexandra E Rust (CC BY 2.0)
Alimentació
Líquid obtingut de fruita fresca, madura i rentada, per premsatge, i constituït solament per líquid, o bé per líquid i polpa, només d’endocarpi, finament dividida en suspensió.
Els sucs de fruita, la composició dels quals depèn de la fruita de procedència, no han d’ésser diluïts ni han de tenir indicis de fermentació i han d’ésser estabilitzats per un tractament físic sucs naturals o per additius sucs conservats Poden ésser clarificats, i hom hi pot addicionar aromes recuperades i àcids orgànics com ara àcid cítric i ascòrbic Han d’ésser exempts de pells, d’escorces i de llavors, i la seva anàlisi inclou la determinació de caràcters sensorials, sòlids, olis volàtils, acidesa, cendres, sucres, densitat i additius i, en els sucs de tomàquet, el recompte…
fogatjador
Història
Persona encarregada de la confecció d’un fogatjament
.
Hom entenia aquest mot en el sentit més ampli, i, així, rebien el nom de fogatjadors tant els qui recollien les dades del per menut en les parròquies o els termes, les viles o les ciutats, com els qui ho feien en les vegueries o les sotsvegueries o en els bisbats, redactant la refosa o l’extracte del recompte de focs de cada localitat Els fogatjadors, en l’aplicació del fogatge, havien de donar compte de llur gestió, i en alguns casos hom els arribà a exigir responsabilitats per omissió i ocultació de focs Els locals eren persones elegides per les viles, les ciutats o les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina