Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Pastas Gallo
Economia
Empresa alimentària catalana.
Josep Espona i Boatella comprà el 1944, juntament amb un soci, una petita fàbrica de farines El seu fill, Josep Espona i Bañarés 1926-1997, s’integrà al projecte des del començament, però el 1946 comprà una altra planta productora de farina a Rubí Vallès Occidental i, el 1950, introduí a l’Estat espanyol les primeres pastes fetes amb sèmola dura Posteriorment, anà comprant diferents installacions de producció El 1961 absorbí Productos Alimenticios Gallo, propietat del seu amic i client, Fèlix Pagès, i el 1968 inaugurà la primera fàbrica de Granollers Vallès Oriental Amb la incorporació d’…
alambí
Química
Aparell utilitzat per a efectuar una destil·lació simple, a escala industrial o de laboratori.
Un alambí consta de calderí, condensador, refrigerant i collector El calderí és el recipient on és vaporitzat el líquid La calor necessària pot ésser fornida sigui per contacte directe de les parets del bullidor amb la flama sistema només aplicable a la destillació de líquids no inflamables i que no es descomponen fàcilment per la calor, sigui a través d’un doble fons o d’un serpentí per on circula un fluid calent gairebé sempre vapor d’aigua, oli mineral o un fluid tèrmic apropiat El condensador és l’aparell on és liquidat, per refredament, el vapor produït al calderí El tipus més senzill és…
transformador

Transformador trifàsic de columnes en bany d’oli, per a alta tensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell estàtic d’inducció electromagnètica, destinat a transformar un sistema de corrents variables en un o diversos altres sistemes de corrents variables, d’intensitat i de tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència.
El transformador és un element bàsic per a la utilització del corrent altern com a font d’energia pràctica, tant industrial com domèstica De fet, és un cas especial de màquina elèctrica estàtica, i per això el seu estudi pot ésser inclòs en el d’aquestes Bàsicament consisteix en dos enrotllaments, dits primari i secundari , enrotllats al voltant d’un mateix nucli magnètic , de ferro planxa magnètica El primari rep el corrent a transformar, i aquest, un cop transformat, surt pel secundari La relació entre les tensions d’entrada i de sortida és donada per la relació de…
ou

Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…
port de Tarragona

Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les installacions…