Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
anelles

Anelles gimnàstiques
Esport
Aparell gimnàstic usat per a practicar exercicis de suspensió i de sosteniment.
Les anelles reglamentàries són de fusta polida, de 18 cm de diàmetre interior i de 28 o 30 mm de gruix Pengen de dues cordes fixades al sostre o a una barra horitzontal
beisbol

Jugador de beisbol
© Actionpics / Fotolia.com
Esport
Joc entre dos equips de nou jugadors que s’alternen en posicions ofensives i defensives tractant d’aconseguir el major nombre de curses vàlides (runs), entorn d’un camp, segons les convencions reglamentàries.
La pilota, dura i elàstica, fa 22,86-23,50 cm de circumferència i pesa 142,5-148,3 grams El pivot de l’equip defensor pitcher llança la pilota al seu company receptor o catcher , davant el qual es planta el primer jugador de l’equip atacant brandant el bat , amb el qual s’afanya a interceptar i a copejar la pilota El batedor té dret a tres intents o assaigs strikes , fora dels quals és eliminat i substituït per un altre company El strike és vàlid quan la trajectòria de la pilota llançada pel pitcher s’ajusta a un forat ideal format per la base de l’àrea del batedor i la distància entre la…
ordinació naval
Història del dret
Història del dret català
Ordinació feta per al bon servei i govern dels estols reials catalans.
Després d’unes Ordinacions del rei en Pere de l’any 1340, que no foren altra cosa que un recull de normes disperses, el mateix Pere el Cerimoniós promulgà unes Ordinacions navals d’Aragó , la redacció de les quals fou obra del conseller del rei i almirall Bernat de Cabrera fou el primer pas d’una legislació marítima militar, que cap altra potència naval del seu temps no havia pogut formar amb tanta perfecció, i tingueren llarga durada El 1653 Felip IV donà les seves ordinacions per a l’esquadra del mar Oceà, mentre que per a la Mediterrània conservava l’aplicació de les de Pere III de…
Germanwings
Aeronàutica
Companyia d’aviació de baix cost, filial de Lufthansa.
Entrà en servei l’any 2009 El 24 de març de 2015 un Airbus A320 de la companyia que feia el vol 4U9525 Barcelona-Düsseldorf s'estavellà al terme de Prats de Blèuna Auta regió Provença-Alps-Costa Blava, en una zona molt inaccessible, a uns 1800 m d’altitud A bord hi viatjaven 150 persones, i no hi hagué supervivents L’avió, que havia passat les revisions reglamentàries, seguia el trajecte previst i efectuà un descens de 8 minuts des de 10000 metres d’altitud fins a estavellar-se Les víctimes eren sobretot de nacionalitat alemanya 72 i espanyola 51, i la resta eren de 13…
ajudant de màquines
Transports
Oficial de màquines durant el període de pràctiques reglamentàries per a obtenir el títol de maquinista naval.
Consell de Governs Locals
Dret
Òrgan de representació dels municipis i de les vegueries a les institucions de la Generalitat.
La creació del Consell de Governs Locals es regulà per l’article 85 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i es desenvolupà a la Llei 12/2010, de 19 de maig, de normes reguladores del Consell de Governs Locals D’acord amb la normativa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic El Consell de Governs Locals també té per finalitat la…
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment…
fórmula

Competició de Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició
NET EC
Automobilisme
Motociclisme
Categoria automobilística i motociclista de competició establerta d’acord amb unes especificacions reglamentàries sobre diferents característiques dels vehicles (dimensions, pes, cilindrada, etc.).
La paraula fórmula va seguida d’un número que distingeix les diferents categories En l’àmbit internacional destaquen la Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició, la Fórmula 2 i la Fórmula 3 La primera està reservada a monoplaces de menys de 95 cm d’alçària i 180 cm d’amplada, amb un motor de 2,4 litres de potència màxima i vuit cilindres en V Aquesta, creada per la Federació Internacional de l’Automòbil el 1950, ha visitat regularment els circuits de Catalunya Ho feu per primer cop al Circuit de Pedralbes 1951, 1954, posteriorment al de Montjuïc 1969, 1971, 1973, 1975 i,…
,
automobilisme

Exhibició de cotxes de carreres històrics(Ral·li de Cotxes Antics Barcelona-Sitges)
© Lluís Prats
Automobilisme
Utilització esportiva de l’automòbil.
L’automobilisme es desenvolupà ja a partir del 1895, any en què hom recorregué el trajecte París-Bordeus-París a una velocitat d’uns 25 km/h A partir d’aquesta data s’inicià un progrés rapidíssim de l’esport de l’automobilisme i es popularitzaren les curses per carretera, que mobilitzaren una gran quantitat de públic i de participants Les millores tècniques es traduïren en l’aparició del motor de 4 cilindres, l’adaptació del pneumàtic, el volant de direcció i l’augment progressiu de velocitat L’any 1899 hom organitzà la primera volta automobilística de França, el 1900 la cursa París-Tolosa i…
boxa
Esport
Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys, en accions combinades d’atac i de defensa, contra un adversari.
Constituïa per als grecs una de les principals proves atlètiques A Roma la pràctica del pugilatus adquirí una espectacular popularitat, però perdé la seva qualitat esportiva Modernament, la pràctica de la boxa començà a Anglaterra vers la fi del segle XVIII, vorejant sovint la illegalitat i sostinguda per l’atractiu de les fortes juguesques Aviat interessà determinats cercles aristocràtics El primer campió fou James Figgs, imbatut des del 1719 fins al 1730 en la inicial modalitat de punys nus El marquès de Queensberry 1865 feu reglamentar l’ús dels guants protectors, introduïts per Jack…