Resultats de la cerca

Per aquest acte, la part que perdia el plet, fos o no la demandant, feia una declaració pública de retractació de les seves pretensions, on admetia que no eren justes o que renunciava a l’objecte en litigi Era seguida de l'evacuació

En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat

L’entrevista tingué lloc a Perpinyà i a Narbona a la tardor del mateix 1415 en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de setanta-dos dies Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell

Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven

En canvi d’aquesta retirada, Itàlia s’avenia a respectar la integritat dels Estats Pontificis —amb la qual cosa renunciava a convertir Roma en la capital del regne— i transferia la capitalitat de Torí a Florència Això causà un alçament dels torinesos, que no evità que Florència esdevingués la capital d’Itàlia 1865 L’acord fou criticat pel papa i pels republicans de Mazzini

Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península

La capital és Rodes És format per les illes d’Astypálaia, Leros, Kálymnos, Tēlos, Chalkḗ, Rodes, Patmos, Lipsós, Kos, Nísyros La capital és Rodes 32019 h Aquestes illes foren ocupades pels romans, bizantins, sarraïns, venecians, genovesos i per l’orde de Sant Joan Estigueren sota la dominació turca del 1522 al 1912, que foren ocupades pels italians El 1920 Grècia reclamà el Dodecanès, i el 1923 Turquia renunciava els seus drets però Itàlia el conservà fins el 1943, no obstant els diversos acords de devolució a Grècia La conferència de París del 1946 l’atorgà finalment a Grècia

Carles V restituí els territoris ocupats des de la treva de Niça 1538 En canvi, el rei francès renunciava a la Borgonya, Flandes, l’Artois, Nàpols i Sicília, però conservava de moment la Savoia a més, es comprometia a ajudar l’emperador contra els protestants i els turcs També fou convingut el casament del duc d’Orleans, Carles, fill de Francesc I, amb una filla o una neboda de l’emperador el dot havia d’ésser el Franc Comtat o el Milanesat Les morts del duc 1545 i del rei francès 1547 interromperen la nova aliança

Fill de Seleuc II, germà i successor de Seleuc III En començar a regnar es trobà amb un país revoltat i desfet Agafà personalment el govern i el comandament de l’exèrcit, i lluità contra Egipte, la Bactriana, l’Índia i la Pàrtia, que subjectà al seu regne, i prengué el títol de Gran Rei , com els emperadors perses Amb l’ajut d’Anníbal, que vivia a la seva cort, es posà contra els romans, que el venceren a Grècia i l’obligaren a signar la pau d’Apamea, per la qual renunciava a totes les terres a ponent del Taure, i es veia obligat a pagar un fort tribut, per a la qual cosa hagué d…

L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al…