Resultats de la cerca

Fou creada al març del 1856 pel tractat de París i la integraven Alemanya, França, la Gran Bretanya, Itàlia, Romania i Turquia El 1918 la Comissió Internacional del Danubi s’ocupà del riu entre Ulm i Braila però el 1940 Alemanya la suprimí El 1948 els estats riberencs del bloc comunista, excepte Alemanya i Àustria fins el 1954, crearen la Comissió del Danubi, mentre que la navegació pel curs alemany occidental depengué de tractats bilaterals Amb la desaparició del bloc comunista 1989-92 fou restablerta la lliure navegació pel Danubi, i la Comissió, formada pels estats …

En dret internacional, l’estret que comunica dues mars lliures és també lliure, i els estats riberencs no poden sotmetre la navegació a cap trava econòmica o política Els casos especials d’estrets que comuniquen una mar lliure amb una de tancada han estat resolts, principalment, a través del signament de convenis entre estats

Pot ésser una embarcació de buc pla i coberta força ampla, o encara una simple superfície muntada sobre flotadors Als Països Catalans —on funcionen encara barques de tipus més o menys tradicionals als pobles riberencs de l’Ebre que no tenen port— l’explotació dels passos de barca era objecte d’una concessió per part de l’autoritat pública

Pot ésser una simple sendera, un camí de bast i també de carro No és condicionat per la importància del corrent, i, per això cal distingir-lo del  camí de sirga , que és exclusiu dels rius que permeten el trànsit de barques El fons de les valls principals de muntanya és recorregut de llarg a llarg per camins que passen ara a l’una riba ara a l’altra, salvant el corrent fluvial a gual, per passeres o per mitjà de ponts, i són típics camins riberencs

Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans llevat dels àmbits muntanyencs, han anat perdent terreny La contracció del conreu de figueres s’inicià a la fi del segle XVIII, al Rosselló Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca Vilella, Saidí, Fraga i Torrent la producció de figues de Fraga , de les més prestigioses, era d’uns 18000 q el 1930, i ascendí a uns 30000 el 1950 però el 1973 la majoria de les figueres havien…

S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m…

Hi participaren els caps d’estat i de govern dels països riberencs de la Mediterrània que incloïen cinc estats de la UE, Algèria, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, Malta, el Marroc, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre i l’Autoritat Nacional Palestina, a més de la inclusió de la Lliga Àrab i la Unió del Magrib Àrab com a observadors amb l’objectiu de construir gradualment i mitjançant la cooperació un espai comú en matèria d’economia, intercanvis culturals i humans, seguretat i estabilitat política i collaboració institucional, plasmats en l’anomeada Declaració de Barcelona Fou…

Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…

La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…

Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’…