Resultats de la cerca

Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el s V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós i potes i…

Segons el mite grec, fou un silè o sàtir, o pastor que competí amb Apollo en l’art de fer sonar la doble flauta El déu resultà vencedor, i, després d’haver-lo penjat d’un arbre, l’escorxà així es complí la maledicció que Atenea havia proferit contra qui recollís la doble flauta L’art grec ha representat gairebé sempre Màrsies en forma de sàtir Miró, Praxíteles També la pintura Zeuxis, frescs de Pompeia n'ha recollit la llegenda Al fòrum de Roma i en altres ciutats d’Itàlia existiren estàtues de Màrsies que simbolitzaven la llibertat

Hom en coneix un famós crater de marbre trobat a Roma i dipositat, actualment, al Musée du Louvre, decorat amb figures d’Hermes, d’un citarista, d’un sàtir, de tres mènades i d’Àrtemis

Per als mateixos antics, no era gaire clara la distinció entre un silè i un sàtir A la iconografia hellenística prengué difusió un tipus de silè vell, gras i embriac, sostingut fatigosament pels altres silens o sàtirs

Diferents llegendes la presenten com a estimada per Pan, al qual no correspongué, o com a enamorada d’un sàtir o de Narcís, que la menysprearen Amiga de parlar sempre, en morir fou convertida en veu repetidora de les darreres síllabes d’allò que escoltava

Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva Fou sobretot un bronzista Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums tridimensionalisme i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment Al costat de l' Apoxiòmenos i de l' Àugies del museu de Delfos, els diversos retrats d’Alexandre als museus de l’Acròpolis d’Atenes, de…

Contràriament a Fídies, realitzà la major part de les obres per encàrrecs de particulars grecs, principalment provinents de l’Àsia Menor i del Peloponès, bé que treballà quasi sempre a Atenes Hom li atribueix més d’una quarantena d’obres, algunes de les quals han pogut ésser reconegudes gràcies a còpies romanes posteriors Dins la seva obra de joventut, l’anomenat Sàtir coper conserva encara en el modelatge una clara influència de Policlet la factura dels seus membres presenta ja un ritme i una sinuositat que caracteritzen la seva obra posterior De marbre i dedicat a Tèspies féu un Eros ,…