Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
George Segal
Escultura
Escultor nord-americà.
Formà part d’un grup d’artistes nord-americans que abandonaren l’expressionisme abstracte per endinsar-se en els camins del pop art Des del 1956 exposà regularment als EUA La seva obra es caracteritza per les figures fetes a partir de motllos de guix de persones vives collocades en ambients reconstruïts i recreats amb objectes reals escales, cabines telefòniques, cambres de bany, bars, etc, molt dins el món pop americà En resulta una visió volgudament banal, freda i colpidora de la seva societat, on els objectes passen a ésser protagonistes i els homes esdevenen ninots despersonificats
Erich Wolf Segal
Literatura
Escriptor i filòleg nord-americà.
Fill d’un rabí, estudià filologia clàssica a Harvard, on es graduà el 1958 i es doctorà el 1959 L’any 1965 obtingué el doctorat en literatura comparada Professor de literatura grega i romana a la Universitat de Yale, publicà estudis sobre la seva especialitat Al mateix temps participà en la creació de guions cinematogràfics, entre els quals cal esmentar Yellow Submarine 1968 dels Beatles, i Love Story , una història romàntica dirigida per Arthur Hiller Estrenada el 1970, es convertí en un èxit de taquilla de l’època El mateix any publicà la novella homònima, esdevinguda també un best-seller …
sègol
sègol
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades.
El sègol és originari de la regió càspia i és conreat sobretot a Europa És un cereal molt apte per a terres pobres de muntanya La seva composició és semblant a la del blat proteïnes, 8% lípids, 1,5% glúcids, 75% Conté calci, ferro i vitamina B La farina és fosca, i la pasta té poca elasticitat El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar i també en la fabricació de whisky Pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea i la intoxicació consegüent és l’ergotisme
Jaume Mercant i Melis
Pintura
Pintor.
Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa 1949, al Cercle de Belles Arts 1951, a Puigpunyent 1959, a la Sala Pelaires, etc És autor de paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització
Francesc Anglés i Garcia

Francesc Anglés
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Medicina
Metge, escultor i dibuixant.
Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Com l’escultor pop George Segal, s’ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix Acostuma a representar temes anecdòtics bé amb figures aïllades, bé amb grups amb un realisme més atent a l’expressió que al detall Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc
Jack Nicholson
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
S'inicià el 1958 actuant en films produïts o realitzats per Roger Corman De la seva interessant filmografia hom pot destacar Five Easy Pieces 1970, de B Rafelson Chinatown 1974, de R Polanski One Flew Over the Cuckoo's Nest 1975, de M Forman, per la qual obtingué l’Oscar d’interpretació The Missouri Breaks 1975, d’A Penn The Shining 1980, de S Kubrick The Postman Always Rings Twice 1981, de B Rafelson Terms of Endearment 1983, de James L Brooks Prizzi's Honor 1985, de J Huston Heartburn 1986 i Wolf 1994 de M Nichols Mars Attacks 1996, de T Burton As Good as it Gets 1998, de J Brooks, per la…
Lauren Bacall

Lauren Bacall
© Fototeca.cat
Cinematografia
Pseudònim de l’actriu cinematogràfica nord-americana Betty Joan Perske.
Treballà de model i el 1944 debutà sota la direcció de Howard Hawks a To Have and Have Not , al costat de Humphrey Bogart Lauren Bacall amb Bogart, amb qui es casà el 1945, esdevingué una de les parelles més populars de Hollywood gràcies a aquest film, i també a The Big Sleep 1946, del mateix director, Dark Passage 1947, de Delmer Daves, i Key Largo 1948, de John Huston Aquests anys destacà així mateix el seu treball a Bright Leaf 1950, de Michael Curtiz, How to Marry a Millionaire 1953, de Jean Negulesco, i Designing Woman 1957, de Vincente Minnelli Després de la mort de Bogart 1957, se…
Jean Simmons

George Cukor i Jean Simmons
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu de cinema, teatre i televisió nord-americana d’origen anglès.
A quinze anys debutà en Give Us the Moon 1944, de V Guest, i aviat esdevingué una destacada actriu del cinema britànic pels seus papers a Caesar and Cleopatra 1945, de G Pascal, Great Expectations 1946, de D Lean, Black Narcissus 1947 de M Powell, Hamlet 1948, Copa Volpi del Festival de Venècia, de L Olivier’s, The Blue Lagoon 1949, de F Launder, i So Long at the Fair 1950, d’A Darnborough i T Fisher Després de The Clouded Yellow 1950, de R Thomas, anà a Hollywood, on donà un nou impuls a la seva carrera amb, entre d’altres, Angel Face 1952, d’O Preminger, The Actress 1953, de G Cukor, el…
Marta Carrasco i Llovet

Marta Carrasco
Dansàneu
Dansa i ball
Teatre
Dansarina, coreògrafa, creadora escènica, directora i pedagoga teatral,
Neta del polític Manuel Carrasco i Formiguera, s’inicià al món de la dansa amb les companyies d’Anna Sánchez 1984, la Kenmerk Dansproject, d’Ivan Boermeester 1988, i Mudances, d’Àngels Margarit 1989 L’any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Ollé, amb la qual realitzà espectacles com Qué pasó con las Magdalenas , Estem divinament o Aquí no hi ha cap àngel , sobre textos de Mercè Rodoreda Collaborà amb Pep Bou en l’espectacle Sabó, sabó 1994 i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent 1995, un espectacle sobre la solitud i la debilitat humana, al qual seguí …
gramínies

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…