Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
súber
Botànica
Teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l’epidermis en el creixement secundari i que és originat externament pel fel·logen.
Les cèllules del súber, que moren aviat, són petites, tabulars, amb les parets cellulars impregnades de suberina, i disposades radialment i compactament El súber és molt impermeable a l’aigua i als gasos, constitueix un bon aïllant tèrmic i s’oposa a la penetració dels fongs i dels paràsits animals
surera

alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
suberós | suberosa
periderma
Botànica
En la tija i en l’arrel, conjunt de teixits secundaris que substitueixen l’epidermis.
Consta, de fora a dins, de súber, fellogen i felloderma
teixit vegetal
Biologia
Conjunt de cèl·lules vegetals íntimament unides, de característiques semblants, d’origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l’espai.
Entre les plantes, solament posseeixen teixits els cormòfits Hi ha dos grans grups de teixits vegetals els meristemàtics o embrionals meristema, de cèllules no diferenciades i amb capacitat de dividir-se, i els teixits adults o permanents, de cèllules diferenciades Entre aquests cal distingir principalment els següents el teixit parenquimàtic o fonamental parènquima, els teixits mecànics o de sosteniment collènquima i esclerènquima, els teixits conductors —que són el teixit vascular o xilema i el teixit cribrós o floema —, els teixits absorbents, els teixits secretors i els teixits de…
fel·logen
Botànica
Meristema secundari que produeix súber cap a fora i fel·loderma cap a dins.
fagàcies
Botànica
Família de fagals que consta d’unes 600 espècies, pròpies, sobretot, dels països temperats de l’hemisferi nord.
Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex alzina ,…
tija

El tronc d’un arbre és una tija robusta i molt lignificada. La tija de les plantes pot ser modificada de diferents maneres i pot donar lloc a rizomes, bulbs, estolons i tubercles.
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Part de l’eix del corm que duu les fulles.
Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…
arbre

Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
el Gironès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada en una zona de transició, entre el mar i la muntanya; cap de comarca, Girona.
La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…