Resultats de la cerca

Directament es refereix als sagraments indirectament, a d’altres actes, com és ara la pregària o l’ús de llocs sagrats A diferència del que passa generalment respecte a aquest segon sentit, pel que fa als sagraments no hi ha un criteri unitari, sobretot respecte a la participació comuna en l’eucaristia intercomunió l’Església Catòlica posa com a condicions la necessitat urgent i una fe conforme a la seva pròpia sobre aquests sagraments

Els més importants eren els decemvirs sacris faciundis , o sacerdots encarregats d’interpretar els llibres de les sibilles, els decemvirs litibus judicandis , o jutges pròpiament dits, i, sobretot, els decemvirs legibus faciundis , magistrats constitucionals als quals fou encarregada 451 aC la composició de la llei de les Dotze Taules

Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642

Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat…

Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la Universitat de Tolosa Fou beneficiari de l’església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d’Avall i després d’Òpol 1759-68 i de la Torre d’Elna 1772 És autor, en collaboració amb Melcior Gelabert , d’obres en llatí Compendiosa regula cleri 1753, Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita 1756, Regula cleri ex sacris litteris 1757 i, sobretot, d’un llibre en català, Regla de vida 1753, que constitueix una obra cabdal de la literatura de l’època i que manifesta la…

Estudià a Perpinyà i es doctorà en teologia a Avinyó Amb Simó Salamó escriví diversos llibres de pietat en llatí Compendiosa regula cleri Avinyó 1753, Praeparatio proxima ad mortem Avinyó 1756 i Regula cleri ex sacris litteris Avinyó 1757 En català publicaren conjuntament una Regla de vida molt útil als pobres i al menut poble  1755, d’estil i de llenguatge molt acurats, i un Manual de càntics que se canten en les missions que se fan en lo bisbat d’Elna Avinyó 1755, primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana i el qual reflecteix clarament la influència de…

Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut,…

La patrologia sol dividir el llegat literari cristià antic en tres èpoques la prenicena , que comprèn els Pares Apostòlics, la primera catequesi i els primers documents de l’organització eclesiàstica, els apòcrifs bíblics, els gnòstics, els apologistes Justí principalment i la primera reacció antiherètica Ireneu especialment, el començament de l’exposició bíblica Hipòlit i Orígenes sobretot i els primers moralistes Climent d’Alexandria, Tertullià i Cebrià l' època d’or , de Nicea a Calcedònia, amb el desplegament de les grans escoles i amb la presència de figures extraordinàries Atanasi i…

Vida Era fill d’un cirurgià que, amb el temps, fou reconegut com a metge El seu germà, Giulio Cesare Monteverdi, també fou músic Estudià composició i tècnica vocal i instrumental amb Marco Antonio Ingegneri, mestre de capella de la catedral de Cremona Inicià la publicació de les seves obres a quinze anys, amb una collecció de motets a tres veus  Sacrae cantiunculaeliber primus Venècia, 1582, seguida per un volum de Madrigali spirituali Brescia, 1583 i un altre de Canzonette Venècia, 1584 Els seus interessos musicals, però, s’inclinaren ben aviat pel madrigal , gènere al qual dedicà gran…