Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
sarau
Folklore
Reunió de persones que es diverteixen ballant.
Des del s XVIII comportava sovint l’ús de disfressa, sobretot en ocasió del carnestoltes Forma part de les festes majors, normalment a l'envelat
Joan Font i Pujol
Teatre
Actor i director teatral.
Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El sarau…
La Salseta del Poble Sec
Música
Orquestra de ball fundada el 1977.
Fou creada amb motiu d’una festa electoral al barri del Poble Sec de Barcelona, entre d’altres, per Miquel Àngel Tena, Salvador Escribà i Josep Vercher Actua gairebé sempre en ocasió de festes populars, balls o celebracions públiques Interpreta sobretot música popular antillana i llatinoamericana salsa, rumba, mambo, etc i, en segon lloc, rock-and-roll El repertori inclou temes propis i versions d’altres autors i grups, moltes vegades força allunyats estilísticament, com ara de diversos cantautors de la Nova Cançó En les lletres alternen el castellà i el català Han editat més d’una desena de…
Els Comediants

Els Comediants
© Fototeca.cat
Teatre
Grup català de teatre fundat el 1971.
Establert a Canet de Mar, des dels inicis s'ha especialitzat en teatre de carrer, cercaviles, revetlles i espectacles on domina la participació del públicEl seu treball és basat en els recursos i la iconografia de les festes populars, la realitat lúdica del país i la força de les tradicions i el folklore, i aconsegueix de mantenir-ne l’essència i donar-los, alhora, una nova dimensió Els seus espectacles tenen noms significatius Non plus plis 1971, Catacroc 1972 Moros i Cristians 1975 Plou i fa sol 1976, Revetlla o Ball per a Tothom 1978, Sol, solet 1979, Apoteòsic sarau de gala…
Josep Gimeno i Montell
Música
Cantautor de música folk valenciana, conegut com Botifarra.
Començà la seva carrera al grup Sarau de la Costera, amb el qual gravà el primer disc, Balls i cançons de La Costera 1985 Ha collaborat amb diversos cantants i grups, com ara Obrint Pas, La Gossa Sorda, Ovidi Twins, Nèstor Mont, Feliu Ventura, Verd Cel, Sitja, etc El 2006 enregistrà el seu primer disc en solitari, Si em pose a cantar cançons Cambra Records, guardonat amb el premi Ovidi Montllor 2007, atorgat pel Collectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià El 2009 publicà Te’n cantaré més de mil Ha estat premiat també amb l’Altaveu Frontera 2008 L’any 2011…
Francesc Tegell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El 1720 era prevere a Barcelona, entre el 1740 i el 1744 era a Roma, al servei del cardenal Colonna, i el 1744 era canonge a Barcelona Pertangué a l’acadèmia literària La Conformitat Versificador hàbil, deixà inèdits dos llargs poemes narratius El Poema anafòric , de caràcter festiu, consta de dotze «saraus», un per a cadascun dels celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes del 1720 cada sarau és descrit amb mètrica diversa, en funció de les intencions del poeta, fet que dota la composició d’una gran agilitat L’encapçala…
,
Josep Robrenyo i Tort
Retrat de Josep Robrenyo i Tort publicat a La Piula
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Actor, comediògraf i poeta.
Vida i obra Feu de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador, però de molt jove preparà textos per a les representacions d’ombres, participà en companyies teatrals d’afeccionats i del 1811 al 1820 s’enrolà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patriòtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, que inclou el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , dos llargs poemes satírics que tingueren una gran…
,
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
Pineda de Mar
Pineda de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa, entre el torrent dels Frares, a ponent, que limita amb el nucli urbà de Calella, i el santuari de Gràcia, ja dins el terme de Santa Susanna.
Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen, a més del…
