Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…
segell
segell de cautxú per a imprimir una marca enregistrada en paper
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Matriu, tòrcul o altre estri, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d’una persona o institució.
S'estampen a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper Serveix per a identificar la propietat d’una cosa, garantir l’autenticitat, la validesa, etc, d’un document, evitar que sigui desclòs un plec, etc A les antigues cancelleries reials hi havia un alt funcionari encarregat de guardar els segells del rei guarda-segells
segell
Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el…
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Caràcter distintiu comunicat a una obra o a altra cosa.
cilindre segell
cilindre segell
© Fototeca.cat
Història
Petit cilindre de pedra d’1 a 6 cm de llargària, amb una perforació longitudinal i amb la superfície gravada —en negatiu— amb motius ornamentals i inscripcions, que s’imprimia fent-lo rodar per la superfície de les tauletes d’argila encara tova.
Apareix amb la invenció de l’escriptura, a principi del III milleni aC, en el país de Sumer, i era utilitzat com a firma dels documents o dels recipients tancats amb una bola de fang fresc
segell de Salomó
Segell de Salomó
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija angulosa, de fulles ovals alternes, de flors d’un blanc verdós, tubulars, oloroses, penjants, aparellades o solitàries, i de fruits en baia, de color negre blavós.
Es fa en boscs caducifolis, en obagues i en llocs frescals, a muntanya El seu rizoma és emprat en medicina popular contra el reuma, la gota, la diabetis, els empatxos, les equimosis, etc
aposició del segell
Numismàtica i sigil·lografia
Forma d’adherir el segell a un document per donar-li validesa.
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida