Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Hèctor
Mitologia
Heroi troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Del seu matrimoni amb Andròmaca nasqué Astíanax Morí lluitant contra Aquilles, el seu rival, que volia venjar la mort de Patrocle Ha simbolitzat sempre l’ideal de l’heroi pietós, ple de generositat i valentia en la defensa dels déus, dels pares i de la pàtria
covenant
Història
Mot que expressa un pacte entre dues o més persones o grups.
Fou aplicat sobretot a certes aliances entre grups escocesos El més important fou el National Covenant , amb el qual l’Església Presbiteriana escocesa s’oposà 1638 al rei Carles I Stuart quan intentava d’imposar a Escòcia 1637 l’anglicanisme, simbolitzat per The Common Prayer Book Aquesta situació provocà les guerres dels bisbes 1639-40, que portaren a la crisi del 1641 Escòcia
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
ritus de pas
Antropologia
Concepte introduït per A.van Gennep (1909) per indicar els ritus que acompanyaven el canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen: naixement, condició d’adult, matrimoni, mort, guerra, etc.
Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar…
comprensió
Lògica
Conjunt de notes que inclou un concepte, simbolitzat per un terme general.
La comprensió o intenció està en relació inversa de l'extensió Actualment hom tendeix a substituir-la per la noció de connotació
Quetzalcóatl
Figures d’atlants a la ciutat de Tula, que els tolteques dedicaren al culte del déu Quetzalcóatl
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat de diversos pobles precolombins de Mesoamèrica: tolteques, maies, asteques i d’altres.
El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins A Teotihuacán hom li dedicà 100 aC-650, amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient El fet de retrobar aquesta…
Divina Comèdia
Poema al·legòric de Dant.
Consta de tres parts Infern, Purgatori i Paradís , amb un total de 100 cants, en tercets encadenats hendecasíllabs Fou escrita entre el 1307 i el 1321 Les dues primeres parts eren acabades el 1314, i la tercera fou acabada el 1321 i divulgada pòstumament Dant s’hi proposa d’ensenyar que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis l’odi al pecat —simbolitzat per l’infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—, permet d’arribar a la felicitat terrenal l’edèn i a la beatitud celestial el paradís En el camí l’…
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
religió grega
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels grecs antics.
La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que cristallitzaren en la formació…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…