Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
sincretisme
Antropologia
Síntesi de dos elements culturals o de dues cultures diferents que, en ésser reinterpretades, donen lloc a una entitat cultural totalment nova.
sincretisme
Lingüística i sociolingüística
Assumpció de diverses funcions per una sola forma.
L’ablatiu llatí, per exemple, assumí les funcions dels casos instrumental i locatiu indoeuropeus la desinència -i llatina de domini assumeix sincrèticament el cas nominatiu i el nombre plural
sincretisme
Filosofia
Religió
Tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.
Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana
sincretisme
Psicologia
Aprehensió global i indiferenciada pròpia de la forma de pensar dels nens petits.
sincretisme
Cristianisme
Nom donat al segle XVII al sistema teològic proposat pel teòleg protestant Georg Callisen amb vista a la unió de l’Església Luterana amb les altres esglésies reformades d’Alemanya, sobretot la calvinista, i amb l’Església catòlica, sobre la base de la Sagrada Escriptura, el símbol dels apòstols i la doctrina comuna dels cinc primers segles del cristianisme interpretada a la llum del criteri de Vicenç de Lerins sobre la tradició
.
instrumental
Gramàtica
En algunes de les llengües indoeuropees (entre elles el sànscrit), dit del cas que indica el mitjà o l’instrument amb el qual és efectuada una acció.
En llatí, aquest cas desaparegué i, per sincretisme, es fusionà amb l'ablatiu
Georg Callisen
Cristianisme
Teòleg protestant irenista, conegut també pel seu nom llatinitzat Calixtus
.
Del 1614 fins a la mort fou professor de teologia a Helmstedt, on elaborà el sistema del sincretisme per a reconciliar luterans, calvinistes i catòlics
Victor Brauner
Pintura
Pintor romanès.
Arribà a París el 1930 i es féu amic del grup dels surrealistes, a les exposicions dels quals participà fins el 1949 Les seves imatges són un sincretisme de realitat i de fantasia somnis i paisatges florits habitats per homes devorats per flors de poders màgics Enamorats o missatgers del nombre 1947 i L’experiència desgraciada 1951
Marsilio Ficino
Literatura italiana
Filosofia
Humanista i filòsof italià.
Per encàrrec de Mèdici, Cosimo de fundà 1462 i dirigí a Florència l' Academia Platonica dedicada a la restauració del pensament platònic Fou ordenat sacerdot el 1473 Traduí al llatí els Diàlegs de Plató i les Ennèades de Plotí La seva obra principal, Theologia platonica 1488, plena d’elements neoplatònics, és típica del sincretisme renaixentista Desenvolupà un humanisme religiós universal d’arrel mística