Resultats de la cerca

Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta 1951 i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona 1966 i d’altres articles i treballs

Fill de Bartomeu de Llobera, mercader de Solsona, es casà amb Beatriu Garró, filla de Pere Garró, també mercader solsoní Vers el 1400, esdevingut ciutadà de Barcelona, hi formà una companyia mercantil de draps, amb el mercader solsoní, cosí germà seu, Joan de Junyent, que comerciava amb teixits fins importats de Flandes, Anglaterra i Toscana i distribuïts per l’interior de la península Ibèrica i l’estranger El 1414 formà una altra companyia amb el seu fill gran i el mercader Joan de Junyent, nebot de l’homònim, suposadament dissolta el 1427 Es dedicà també al comerç del sucre comprat a Gandia…

L’any 1947 obtingué el títol de mestre i posteriorment es llicencià en filologia hispànica 1974 Dedicat a l’ensenyament secundari a diverses colònies del Bages, a Súria i a Navàs, d’on fou director de l’Escola Tècnico-Professional Diocesana durant 26 anys Collaborà en diverses publicacions com Regió 7 , on escriví durant molts anys una columna diària, i Radar Social , de la qual fou director Com a poeta publicà L’inútil clam 1973 i  Pinzellades d’un mal temps visions de guerra des de la pau 1991, la novella  Mirada apassionada 1998 i el llibre de viatges La bona gent del Castell de Santa Fe…

Fill de l’alcalde de Manresa, i solsoní d’origen, Josep Corbella i Sunyer, que exercí el càrrec del 1936 al 1938, s’exilià a França amb la seva família Cursà el batxillerat i medicina a Barcelona, on es llicencià en Medicina el 1960 i es doctorà el 1965 Dugué a terme activitat assistencial i pràctica forense i fou catedràtic de medicina legal i toxicologia 1976 a la Facultat de Medicina de Barcelona fins a la seva jubilació 2007 Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona Estudià el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del…

Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…

Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre el Cardener i el Segre…

Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…