Resultats de la cerca

Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos…

Introduït pels monjos celtes, desaparegué al segle XII i constitueix l’antecedent de les summes de casos casuística

Es tracta d’una exposició sistemàtica del dret romà, seguint el pla de les summes de l’escola bolonyesa, reduïda als nou primers llibres del Codi de Justinià i inspirada, sembla, en les obres anàlogues, la Summa codicis trecensis i la de Rogerio Amb aquestes, esdevingué un instrument important de la penetració del dret romà, revitalitzat a la baixa edat mitjana a Occident Vers el 1176, fou traduït al llatí per Riccardo Pisano, la versió més difosa i l’única publicada —un dels manuscrits més antics i més apropats a l’original provençal és a la Biblioteca Capitular de Tortosa—, al…

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…

Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia, d’…

A part el dubtós Yangzhu , els dos clàssics del taoisme són el Laozi o Lao-Tse i Zhuangzi Laozi, en la seva obra homònima, més coneguda per Daodejing o Tao-teking substitueix l’antiga deïtat xinesa Shangdi pel tao, misteriós principi de l’Univers, diferent del món però immanent en ell per la seva virtut De Tao ho produeix tot, ho regeix tot, ho vivifica tot la seva absència és la mort La seva acció, però, es realitza sense activitat, i el no-fer és la llei de la natura Per això el savi que està en acord amb el tao, sense fer res, tot ho perfà el bon governant, sense forçar,…

Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix , que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins el 1272, que…

La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…