Resultats de la cerca

Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és…

Significa la unió del poder actiu, o mètode upāya , amb el coneixement prajnā i la superació de la falsa dualitat del món de les aparences en la illuminació espiritual La unió conjugal com a símbol de la unió mística és d’origen tàntric tantrisme

Adorada sota diversos aspectes mare, esposa, noia verge, sovint és associada a formes d’amor illícit i també és identificada a les esposes terrorífiques d’alguns déus Kali , Durgâ En el tantrisme és identificada amb la consort de Xiva, que combina el Mascle i la Femella universals i s’identifica amb l’U

La dominació dels bodos a l’Assam durà fins al s XIII, que passà sota el domini dels xans Els bodos són agricultors i ramaders i coneixen la tecnologia dels metalls, la ceràmica i el teixit Llur organització familiar és patrilineal, amb restes d’organització matrilineal entre els garos Han rebut una forta influència de la civilització hindú i han adoptat parialment el sistema de castes Llurs creences religioses han influit en el tantrisme

Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades fallofòries , festes del culte a…

Redactats originalment en sànscrit, actualment de molts solament es conserva la traducció tibetana Escrits en un llenguatge simbòlic i convencional, a fi de protegir-los dels profans, consisteixen generalment en un text bàsic a partir del qual s’han desenvolupat una sèrie d’obres litúrgiques i de comentaris, que formen un cicle de pràctiques centrat entorn d’una determinada deïtat tàntrica, de la qual prenen el nom Els Tantra budistes generalment són classificats en quatre categories, corresponents als diferents nivells d’interiorització kriyā acció ritual, caryā conducta, ioga pràctiques…

De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà

El Buda hi és representat abraçant Tāra o altres Śakti, el Tathāgata és l’òrgan masculí, el paradís o Sukhavati és la penetració en el yoni vagina, la unió sexual és el ritu que permet d’experimentar la natura divina del Buda, etc El mateix mot vajra , nom cultual del ceptre dels lames, és també el nom ritual del penis i una designació esotèrica de l’Absolut

Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…