Resultats de la cerca

Les marques tipogràfiques són semblants, en l’origen, als monogrames dels notaris medievals Hom en troba el primer exemple en el Psalterium de JFust i PSchoeffer 1457 Usades sovint pels pintors i els ceramistes, a més dels tipògrafs, evolucionaren, i, partint d’una simplicitat i una fina estilització, passaren a abarrocar-se, amb profusió de signes i de símbols Caigudes en desús després del s XVIII, són, avui, revalorades

El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció…

Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica

Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canibell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” setembre del 1883 — juliol del 1889, dirigida per Canibell

Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació de…

Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881 Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni MAlsina Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears

Pot ésser també de solidaritat, que es planteja com a suport a d’altres treballadors sancionats o en vaga, i també política, quan les reivindicacions depassen l’àmbit laboral i tendeixen a una transformació de la societat Si la vaga és declarada simultàniament a totes les indústries d’un lloc o d’uns quants s’anomena vaga general A vegades pren formes especials, com la vaga de zel , que consisteix en una aplicació rigorosa del reglament, i la vaga de braços caiguts , quan hom fa l’aturada sense abandonar el lloc de treball La reacció dels poders públics davant les vagues fou inicialment de…

Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…

Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…

Segons Plini el Vell, molt antigament hom escrivia damunt fulles de palma, metalls, teles i pells i a la part interior de l’escorça d’arbres Hom usà, més tard, rajoles d’argila Assíria, Babilònia, Cnossos i papir Egipte, Grècia i Roma, amb el qual hom feia llibres generalment anapistogràfics escrits per una sola cara els fulls eren enganxats pels costats i formaven tires d’extensió variable que hom enrotllava Als primers segles del cristianisme es generalitzà a Grècia i a Roma l’ús del pergamí, que, emprat al principi en forma de rotlle, com el papir, més tard es començà a usar per totes dues…