Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Junta dels Tres Bisbes
Nom que rebé popularment la junta creada per ordre de Ferran VII (1827) a Tarragona, per tal de jutjar els caps insurrectes de la guerra dels Malcontents.
Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la
Àngelos Sikelianós
Literatura
Teatre
Poeta i autor teatral grec.
Inicià estudis de dret a Atenes, però, atret pels ecos del naturalisme pànic de D’Annunzio i per WWithman, es lliurà a la poesia i publicà alguns poemes inspirats en el simbolisme francès Casat amb la ballarina nord-americana Eva Palmer, junts recorregueren Itàlia, Egipte i Amèrica Al desert de Líbia, el poeta compongué el seu primer poema líric 1907, que fou seguit pels Cants de guerra 1912 i pels Versos 1915, d’una gran densitat evocadora Ansiós de penetrar els valors de l’hellenisme, es llançà a l’estudi de les formes esotèriques de l’antiga religiositat grega i dels misteris, en un intent…
Partido Andalucista
Història
Organització política creada pel juliol del 1976 enquadrant diversos nuclis andalusistes sorgits d’ençà del 1965 i que, el 1973, s’estructuraren en l’Alianza Socialista de Andalucía.
Partint d’un regionalisme popular-proletari que associava la idea d’autonomia a les de reforma agrària, retorn de l’emigració, etc, desembocà en un nacionalisme de tons tercermundistes que responsabilitzava les zones riques de l’Estat espanyol Catalunya, País Basc de l’empobriment andalús Sota la direcció d’Alejandro Rojas Marcos, adoptà el nom de Partido Socialista de Andalucía, fou membre de la Federació de Partits Socialistes i, després d’una fracassada coalició amb el PSP 1977, el 1979 obtingué un considerable triomf i 5 diputats a corts La seva tortuosa política d’aliances,…
ronyó

Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.
En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…
Crònica de Pere el Cerimoniós
Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa.
L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…
,
Sacre Imperi Romanogermànic
Història
Geografia històrica
Denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII.
Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l’ imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…