Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Trentenari
Història
Consell ordinari municipal barceloní, creat a causa de la dificultat de reunir el Consell de Cent, per assessorar els consellers.
Es reuní almenys des del 1325 Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l’ordinari Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d’executar els encàrrecs En virtut del privilegi del 1455, la majoria…
trentenari
Conjunt de trenta persones reunides per a exercir un càrrec, realitzar un servei, etc.
trentenari
Cristianisme
Sèrie de misses (missa gregoriana), celebrades durant trenta dies seguits, en sufragi d’un difunt.
trentenari
Sèrie de trenta dies dedicats a una cosa.
Joan Esteva i Casal
Arts decoratives
Pintura
Decorador i pintor.
Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos
corredor de coll
Història
Corredor que tenia el dret de vendre a l’encant tota mena de béns mobles i immobles.
Depenia dels consells municipals a Barcelona, a través del Trentenari, que en delimitaven estrictament les atribucions i el nombre Exercia alhora l’ofici de crida i de trompeter, encarregat de la difusió d’avisos i de disposicions oficials A Barcelona, les primeres ordinacions dels corredors de coll són del 1346, les quals foren renovades el 1599 i el 1632 les darreres ordinacions són del 1817 i del 1836, quan el gremi era reduït ja a tres persones
l’Enrajolada
Façana de l’Enrajolada
© Fototeca.cat
Museologia
Casa pairal de Martorell (Baix Llobregat).
El seu propietari, Francesc Santacana i Campmany , d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puelles, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc Condicionat com a museu, posseeix una important collecció de peces de rajola catalana Continuada la collecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona…
Joan de Marimon
Història
Ciutadà de Barcelona.
Acomplí diverses missions diplomàtiques prop de Joan II de Catalunya-Aragó, abans del trencament d’aquest amb la generalitat de Catalunya Membre del Trentenari, el 1462, en ésser declarat el rei “enemic de la terra”, pel fet d’haver-se establert a Balaguer, fou nomenat capità de la bandera de Barcelona, acompanyat de consellers, entre els quals el seu fill Joan Bernat de Marimon La host fou derrotada per les forces del rei a Rubinat , mentre ell era a Tàrrega i, morts els capitans, els diputats li encomanaren el govern de tot l’exèrcit fins a llur nova provisió Atacat de nou a…
consell municipal
Història
Òrgan deliberatiu i de govern d’un municipi.
Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns Originàriament era integrat per tots els veïns consell obert Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’universitat o de…
Casa de la Ciutat de Barcelona

Façana vuitcentista de la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus
romà.
El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la…