Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
distribuïdor automàtic de trucades
Equip telefònic que, repartint les trucades entrants entre un grup d’operadors, redueix al mínim el temps d’espera abans que no siguin ateses.
És usual en tots els casos en què un servei d’informació ha d’atendre un volum important de trucades
sistema europeu de radiotelefonia en grup tancat
Segona generació de radiotelefonia mòbil privada que, a més de la veu, permet transmetre dades, amb confidencialitat dels missatges i amb una bona eficiència espectral.
El sistema TETRA, definit per l’Institut Europeu d’Estandardització ETSI el 1994, ha partit de la tecnologia dels sistemes cellulars, especialment del GSM Respecte al sistema GSM, el TETRA garanteix un menor temps per a l’establiment de les trucades, i, en la mateixa amplada de banda que la usada per 8 canals del sistema GSM és a dir, 200 kHz, el TETRA hi encabeix 32 canals Utilitza un multiplexatge TDMA 41 que es llegeix com “quatre canals per portadora”, amb una amplada de banda de 25 kHz i una velocitat de transmissió de 28,8 Kbps Permet trucades punt a punt, i…
operador | operadora
Persona al càrrec del servei telefònic manual.
Les seves funcions són ajudar a establir les comunicacions, atendre les trucades dels abonats, trucar-los, posar dos abonats en comunicació, etc
SCTP
Protocol de transport estandarditzat per la IETF, alternatiu als protocols UDP i TCP, i que en combina els avantatges.
Inicialment concebut per a transportar missatges de senyalització telefònica SS7 a xarxes IP per a l’establiment i control de trucades, se n'ha suggerit l’ús per a altres propòsits com el transport de senyalització SIP o el de mesures de tràfic Malgrat els seus avantatges, el seu ús és encara minoritari
itinerància
Telecomunicacions
Funció d’un telèfon mòbil que permet de desplaçar-se d’una zona de cobertura a una altra sense alterar-ne les condicions de funcionament.
Comercialment, els operadors de telecomunicacions usen el terme itinerància en anglès roaming quan el canvi de cèllula comporta un traspàs de les fronteres d’un estat, amb el consegüent canvi d’operador de telefonia Sense l’opció comercial d’itinerància, els telèfons mòbils només són operatius al país d’origen La paraula roaming ha agafat més pes en la seva versió comercial per a indicar l’opció contractual amb l’operador de telecomunicacions que permet trucar des de l’estranger, emprant-se actualment els anglicismes handover o handoff per a indicar la itinerància dels mòbils entre cèllules…
sistema global per a comunicacions mòbils
Sistema de radiotelefonia cel·lular automàtica digital d’abast europeu corresponent als sistemes de telefonia mòbil anomenats de segona generació (2G).
Permet també les comunicacions de dades Fou definit totalment el 1991 per un grup tècnic, el Groupe Spécial Mobile , constituït uns anys abans per la Conferència Europea de Correus i Telecomunicacions CEPT Aquest sistema manté la sigla del grup tècnic que l’ideà, la qual coincideix, d’altra banda, amb la del seu nom Els elements d’una xarxa GSM i les funcions que compleixen són, simplificadament el terminal mòbil, activat per mitjà d’una targeta i d’un número d’identificació personal, independent del terminal que l’abonat fa servir l’estació de base, i la cèllula associada, que disposa d’un…
erlang
Unitat de mesura del tràfic de veu per línies telefòniques.
Un erlang considera el volum de tràfic total com si s’hagués concentrat durant una hora, de manera que un erlang representa una ocupació de línia de 60 minuts en una hora dos erlangs, de 120 minuts en una hora, i així successivament S'utilitzen diferents models per a fer previsions de tràfic i per a estimar el nombre de línies telefòniques en la planificació d’una xarxa de veu El model erlang B es basa en tres variables el tràfic telefònic durant l’hora més carregada, la taxa de fallides en trobar línia disponible i el nombre total de línies Aquest model suposa que les trucades…
erotofília telefònica
Parafília caracteritzada per l’obtenció de plaer sexual per mitjà de trucades telefòniques obscenes.
telèfon
Aparell per a transmetre sons —especialment la veu— a distància mitjançant una instal·lació de telefonia.
El telèfon és constituït fonamentalment per un micròfon que fa de transmissor, un auricular que fa de receptor i els dispositius complementaris que permeten d’enviar i de rebre les trucades com ara el disc de marcar d’aquesta manera és possible d’establir comunicacions parlades entre dos punts distants El micròfon i l’auricular van allotjats en el microtelèfon , que se separa del telèfon i que hom manté amb la mà en parlar en alguns models el microtelèfon té, a més, el disc o les tecles de marcar Segons el tipus de central a què va connectat el telèfon, varien algunes de les…
Isidre Prunés i Magrans

Isidre Prunés
Teatre
Escenògraf i figurinista.
Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres, Antaviana 1978, Mar i Cel 1988…