Resultats de la cerca

El projecte d’unir en un sol estat independent els pobles txec i eslovac, sorgit arran de la revolució del 1848 Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia i oblidat al cap de poc temps, es revifà a les acaballes del segle XIX, impulsat principalment per Tomáš Garrigue Masaryk la Primera Guerra Mundial donà l’ocasió de fer-lo realitat En esclatar el conflicte, Masaryk, amb l’ajut d’Edvard Beneš, organitzà a Londres un comitè txec 1915, origen del consell nacional txecoslovac format a París el 1916 després mobilitzà a favor dels aliats milers de combatents txecs i eslovacs, i el 1918 passà als EUA, on…

Afavorida sobretot per França a fi d’impedir l’expansió alemanya i d’isolar l’URSS, fou desfeta pràcticament amb la militarització de Renània per Hitler 1936, i desaparegué amb la invasió de Txecoslovàquia pels nazis el 1939

Albània s’hi adherí poc temps després, i la RD Alemanya a la fi del 1950 Mongòlia hi fou admesa com a membre el 1962, i Cuba i Vietnam ho foren el 1972 Iugoslàvia posseí l’estatut de membre associat des del 1964 Albània es retirà de l’organització l’any 1961 La finalitat del COMECON era d’intercanviar experiències econòmiques, fornir ajuda tècnica i proporcionar assistència mútua matèries primeres, aliments, maquinària, etc entre els seus membres En una primera etapa fins el 1955, l’èmfasi se centrà en un increment dels intercanvis comercials després, els acords anuals foren substituïts per…

Amb vista a la defensa mútua, hom establí un comandament unificat per a llurs exèrcits, encapçalat per un mariscal soviètic amb residència a Moscou i sota la supervisió d’un consell polític consultiu a més, hom decidí que periòdicament es reunirien els vuit ministres de defensa De fet, el Pacte constituí la resposta del bloc comunista a la formació de l’OTAN per part de les potències occidentals i al rearmament d’Alemanya Albània se’n separà el 1968, arran de la invasió de Txecoslovàquia duta a terme per les tropes d’aquest pacte però sota les ordres de Moscou, amb què es…

Paleta d’ofici, pertangué al partit socialdemòcrata i fou un dels fundadors 1921 del partit comunista de Txecoslovàquia Diputat al parlament de Praga 1925-38, fou deportat pels nazis al camp de concentració de Sachsenhausen President dels sindicats 1945-48, fou primer ministre 1948-53 i president de la república 1953-57 Collaborà activament en la transformació de Txecoslovàquia en un estat comunista

L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela per part de l’…

Descendents de colons germànics arribats a partir del s XIII, una part d’ells demanà el 1919 la incorporació de llur territori a la República Alemanya, però el tractat de Saint-Germain l’adscriví a Txecoslovàquia Aquesta reivindicació, esmorteïda els anys vint, es revifà el 1933, que, amb el suport de Hitler, Konrad Henlein fundà el Front Patriòtic dels Alemanys Sudets, filonazi, transformat el 1935 en Partit Alemany dels Sudets Sudetendeutsche Partei Arran del triomf d’aquest a les eleccions legislatives del 1935, Praga féu propostes conciliadores, que Henlein rebutjà Després d’…

Aquests estats eren Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia Tingueren la corresponent aliança militar amb l’URSS en el Pacte de Varsòvia , amb la notable excepció de Iugoslàvia Coneguts també amb l’URSS com bloc comunista o bloc de l’est , arran de la caiguda dels règims comunistes i la dissolució de l’URSS 1991, la majoria d’aquests estats s’han anat integrant a la Unió Europea L’antiga República Democràtica Alemanya, sorgida el 1949 de la partició d’Alemanya i aliada de l’URSS, es reunificà el…

Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència cinematogràfica centreeuropea, amb…