Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Édouard Pignon
Pintura
Pintor francès.
Influït per l’obra de P Cézanne, H Matisse i F Léger Compromès políticament amb l’esquerra, fou des del 1945 la personalitat més important de la tendència anomenada neopicassiana Prenent com a punt de partença la morfologia cubista, en féu una síntesi amb els resultats d’un impressionisme i un expressionisme propis, ultrapassant els seus límits vers l’abstracció També féu l’escenografia per a l’obra de B Brecht Mutter Courage
mestre de cases
Construcció i obres públiques
Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
És un constructor capacitat per a contractar o realitzar la construcció d’edificis i altres obres Fins a la fi de l’Antic Règim pertangueren a l’estament menestral Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II 1585 i de Felip III 1599 eren governats per tres cònsols Generalment, però, llur nombre era escàs i s’agruparen amb els altres oficis de la construcció Manresa i Vilafranca al segle XIV, posteriorment Alacant, Tarragona el 1773, Tremp el 1774 i Vic el 1778 Molt sovint es trobaven units amb els fusters Lleida el…
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…
s
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dinovena lletra de l’alfabet català, anomenada essa [pl esses].
La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…
abús de firma
Dret penal
Acció comesa per qui, estant autoritzat legalment per a signar en nom d’una altra persona o entitat, firma documents ultrapassant les limitacions fixades en l’escriptura de poder o en l’acte de nomenament.
En l’activitat comercial, l’abús de firma no allibera la persona en nom de la qual s’ha firmat de les conseqüències derivades de la firma abusiva, tret de si hi ha mala fe per part del signant
neofigurativisme
Art
Moviment pictòric, també anomenat nova figuració, que reacciona contra l’estètica institucionalitzada de l’informalisme i proposa un retorn a la figuració, bé que ultrapassant els estrets límits de la representació especular de l’objecte en qüestió.
Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d’acció Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l’escena del terror, l’aïllament i l’angoixa Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d’autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d’impotència i de venjança N’és, sens dubte…
l’Eixample de Barcelona

Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
la Safor

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alcoi-Gandia; cap de comarca, Gandia.
La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta La comarca és formada per la vall del riu Xeraco al N, que dona lloc a la Valldigna, entre la serra de les Agulles al N i les muntanyes de la Valldigna al S, i el curs baix del riu d’Alcoi, que…
Àger

Àger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal d’Àger, d’una extensió de 160,57 km 2 , comprèn la major part de la vall d’Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d’Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà A ponent, la divisòria passa per la Noguera Ribagorçana des de l’estret de Mont-rebei o portell de Montsec o de Claramunt fins al congost de Blancafort, on hi ha el pantà de Canelles en aquest…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…