Resultats de la cerca

Constitueix, juntament amb l’espècie Hhorridum , l’únic gènere de saures verinosos S'alimenta d’ous de rèptils i ocells i de petits rèptils És de costums nocturns i a l’època de màxima calor cau en letargia Habita a les zones àrides de vegetació xeròfila d’Arizona, Utah i Nou Mèxic

Ha estat confós amb un personatge homònim, fill d’Anaxàgores Se n'han conservat dos poemes didascàlics un sobre animals verinosos i un altre sobre els contraverins També li foren atribuïdes altres composicions diverses Geòrgiques, Prognòstics, Metamorfosis Potser alguns dels seus escrits foren la font de les Geòrgiques virgilianes i d’Ovidi

Els eriçons, els porcs espins, els equidnes, etc, hi recorren sovint a fi de presentar una superfície eriçada de pèls punxeguts i sovint verinosos, quan són atacats per depredadors De vegades poden llançar llurs pèls, com en el cas del porc espí En l’home l’horripilació és una relíquia, i és anomenada correntment pell de gallina

Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m És freqüent a la Mediterrània i no és comestible La guineu vermella C fasciatus és semblant, però més petita

De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica

Bé que hom discuteix la funció d’aquest òrgan, sembla que és un receptor sensible a la calor, la qual cosa serviria a la serp per a detectar, fins i tot de nit, la presència d’animals de sang calenta, dels quals s’alimenta Tots els crotàlids són verinosos Inclouen sis gèneres, el més conegut dels quals és Crotalus cròtal La resta són Bothrops Lachesis i Sistrurus , a l’Amèrica, i Trimesururus , a l’Àsia Un darrer gènere, Agkistrodon , comprèn tres espècies americanes i nou d’asiàtiques una d’aquestes darreres, A halys , arriba fins a Europa

Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines

La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…

Llur maxillar és curt i té una glàndula de verí d’acció neurotòxica El cap és poc diferenciat del tronc, que és llarg i esvelt Tenen una distribució geogràfica molt àmplia habiten a les zones càlides d’arreu del món, llevat d’Europa, Madagascar i Polinèsia El representant més important és la cobra Uns altres elàpids són la serp corall, la serp tigre i la mamba