Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Xavier Martín i Vide
![](/sites/default/files/media/FOTO/522360.jpg)
Xavier Martín i Vide
© J. M. Vide
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en ciències matemàtiques 1977 i en geografia i història 1978 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà 1982 en geografia, amb premi extraordinari És catedràtic de geografia física per la UB des del 2002 i professor de geografia física i de climatologia de la mateixa universitat des del 1978 La seva activitat de recerca s’ha centrat en l’anàlisi probabilística de la precipitació, en els riscos climàtics, el clima urbà i especialment en la variabilitat i el canvi climàtic, tema en el qual on s’ha erigit en un referent en l’àmbit internacional Ha publicat més de 20 llibres i més…
Joan d’Àvila
Literatura
Cristianisme
Asceta, predicador i escriptor castellà.
Jesuïta, fou anomenat l’apòstol d’Andalusia, perquè hi predicà intensament Influí sobre la vocació de Francesc de Borja i fou mestre espiritual de sant Joan de Déu i de Luis de Granada, que escriví la seva biografia Entre els seus escrits ascètics cal destacar Audi, filia, vide 1560 i Epistolario espiritual para todos los estados 1578 Fou beatificat el 1894 i canonitzat el 1970 La seva festa se celebra el 10 de maig
illa de calor
Meteorologia
Geografia
Increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria (espais urbans o rurals circumdants), que s’esdevé especialment en hores nocturnes, amb vent en calma i cel clar.
Les causes d’aquesta anomalia tèrmica són la calor antròpica, la manca d’humitat pel fort escorriment d’aigües que hi ha pel clavegueram i el mur que fan les edificacions Ultra els canvis meteorològics que es produeixen, aquest fenomen fa que, a les ciutats, determinades espècies es desenvolupin millor que en l’ecosistema circumdant Estudis fets a Catalunya, dirigits per Javier Martín Vide i iniciats l’any 1985, coincideixen amb els realitzats en altres països i assenyalen que les ciutats de més de 10000 habitants solen presentar aquest fenomen Segons la ciutat, o fins i tot…
Roman Vlad
Música
Compositor, pianista i crític musical romanès naturalitzat italià.
Inicià la seva formació musical al Conservatori de Cernăuţi i el 1938 es traslladà a Roma, on estudià amb Alfredo Casella a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília El 1942 obtingué el premi Enescu per la composició Sinfonietta Compaginà l'activitat compositiva amb la de conferenciant, crític musical i pianista Naturalitzat italià el 1951, ocupà diversos càrrecs en el món musical i cultural italià director artístic de l'Acadèmia Filharmònica de Roma 1955-58 i 1966-69, del Teatro Comunale de Florència 1968-72 i de l’Orquestra Nacional de la RAI de Torí 1973-89, president de l’Acadèmia…
,
Santa Aliança
Història
Tractat signat a París el 26 de setembre de 1815 per Frederic Guillem III de Prússia, Francesc I d’Àustria i Alexandre I de Rússia, del qual havia partit la iniciativa.
El document, insòlit en la història diplomàtica, reflecteix l’extravagant espiritualitat del tsar i dels seus consellers, i s’entronca amb certs corrents romàntics irracionalistes la política dels signataris havia d’inspirar-se en “les veritats sublims que ens ensenya la religió eterna del Déu Salvador” i en l’esperit de germanor, essent com eren “delegats de la Providència per a governar les tres branques d’una família, la nació cristiana” acaba amb una crida als altres sobirans, demanant-los llur adhesió Tots els d’Europa la hi donaren, tret del rei de la Gran Bretanya, del papa Pius VII i…
Blaise Pascal
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Blaise_Pascal.jpg)
Blaise Pascal
Filosofia
Física
Matemàtiques
Matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès.
La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…
v
Abreviatura del mot llatí vide (‘vegeu’), que en llibres, diccionaris, etc, hom utilitza per a les remissions i que va seguida de la indicació de la pàgina o del lloc de referència.
premis Crítica Serra d’Or
Literatura catalana
Premis de literatura en llengua catalana que atorga anualment la revista Serra d’Or.
Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien diverses obres en algun dels gèneres novella, contes i narracions, poesia, assaig, traducció,…