Resultats de la cerca

L'edifici actual, declarat bé cultural d’interès nacional, es correspon a una casa forta del segle XVI, de planta rectangular amb torrellons a la part superior dels quatre angles de tancament, els quals presenten una coberta de rajola vidrada verda i blanca Té nombroses obertures de mides diverses, totes amb llinda, a les quatre façanes La porta d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat Per sobre d'aquest s'obren tres balcons amb llindes motllurades i baix relleus En aquesta façana destaca també un escut

Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…

Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en una creu de…

Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…

Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…

L’edifici L’església de Sant Miquel del Fai és l’església troglodítica més gran del país Es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, situada als peus i a continuació de l’església L’edifici fou ampliat i modificat en època gòtica, però conserva d’època romànica bona part de la façana sud En aquest mur s’obre la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada per una arquivolta i dues columnes amb capitells senzills decorats amb relleus de motius vegetals A banda i…