Resultats de la cerca

El volum és una mesura que a tota regió de l’espai de tres dimensions assigna un nombre real positiu, de manera que es compleix la propietat additiva, és a dir, que el volum d’un cos és igual a la suma dels volums de qualsevol partició que hom hagi fet en el cos divisió del cos en parts disjuntes Prenent com a base que el volum assignat a un cub de costat a és a 3 , el volum de qualsevol altre cos pot ésser calculat com l’ínfim de la suma dels volums dels cubs disjunts que plegats cobreixen el cos Així, el volum d’una figura plana és zero El volum dels cossos…

Òrgan, al principi, dels ensenyaments dels Estudis Universitaris Catalans, hi foren regularment publicades ressenyes dels cursos professats, i també estudis diversos, alguns dels quals, fornits per les càtedres, resultaven els primers, o uns dels primers, de llurs autors com els de Ll Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió, Francesc Martorell, R d’Alòs-Moner, Ferran Soldevila, Pere Bohigas, Ramon Aramon i Serra, Miquel Coll i Alentorn, etc Interrompuda la publicació amb el volum X, corresponent als anys 1917-18, fou represa el 1926 —cenyida principalment als estudis històrics i historicoliteraris—, a…

Es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca Els volums són d’unes set-centes pàgines de mitjana, i, a més, hi ha una carpeta amb materials que havien de formar el volum XXI Contenen textos literaris molt diversos, dades i documents de tota mena, biografies, noticiaris, investigacions històriques i científiques i altres obres històriques senceres En són exemple el volum desè, que és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Munt, del segle XVIII els volums compresos del dotze al quinze, que constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca de Guillem Terrassa dels segles XII al XIV el…

Inventari exhaustiu del lèxic anglès posterior al s XII El 1955 s’inicià la redacció d’un Supplement of the Oxford English Dictionary , en tres volums, apareguts el 1972, el 1976 i el 1980

En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux constant o a…

Fill de Felip Solé, que representà les terres de Lleida en la ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya 1932-34 Lluís Solé estudià ciències naturals a Barcelona i fou decantat cap a la geologia per San Miguel de la Cámara Es beneficià també del mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada i del geògraf Pau Vila, amb qui collaborà científicament prop de mig segle Entre els estrangers, l’influí poderosament l’escola neerlandesa de geologia dels anys trenta, que conegué a fons arran del congrés internacional de Granada on era catedràtic de geologia, dedicat a les Serralades Bètiques, i…

Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor  És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han…

Constitueix l’obra més emblemàtica de l’autor i pot ser considerada un veritable símbol de la represa nacional contemporània No en va el mateix Soldevila volgué que hi figurés el lema Fer de Catalunya un poble normal , veritable mòbil rector del seu pensament historiogràfic i polític L’obra, encarregada pel polític i mecenes Francesc Cambó cap a la fi del 1928, fou un gran èxit editorial i provocà un impacte molt profund en el si de la intellectualitat catalana Una de les claus de l’èxit fou que Soldevila defugí la intenció camboniana de realitzar una obra obertament doctrinària i…

Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum