Resultats de la cerca

Aplegà un important herbari de les comarques septentrionals del País Valencià Deixà manuscrita una flora de Castelló de la Plana i la seva rodalia, que comprenia unes set-centes espècies i que meresqué els elogis de Cavanilles

Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846 Compongué Werther , òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855 És autor d’una Salve , dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats 1868, d’una collecció de cants populars valencians i de composicions profanes

Canonge de Múrcia i auditor de la Rota Carles III li encarregà les gestions per a la supressió de la Companyia de Jesús El 1758 havia estat elegit bisbe de Tortosa, i el 1770, arquebisbe de València, però no en prengué possessió

Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…

Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena recuerdos cantonales 1875, Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón 1875, Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil 1876 i Memoria de la pacificación 1877 Corresponsal de La Academia de Madrid i després de Le Petit Parisien a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96 Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca hi residí uns quants anys, i collaborà…

Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460, i fou enviat…

Esdevingué justícia d’Aragó per mort del seu pare Juan de Lanuza y d’Espés En ocupar el càrrec denegà, allegant contrafur, l’entrada a Saragossa de l’exèrcit reial amb motiu dels aldarulls provocats pel trasllat, de la presó del justícia a la de la inquisició, del secretari reial Antonio Pérez Fou empresonat, amb el comte d’Aranda i el duc de Vilafermosa, i decapitat Fou exaltat com un màrtir de la defensa dels furs d’Aragó, sobretot al segle XIX Després d’ell, el càrrec esdevingué un simple ofici reial justícia

Marquès d’Almonesir i comte de Pavies El 1632 fou nomenat virrei de Sardenya, càrrec en el qual s’esforçà a preparar l’illa per a rebutjar un possible atac francès Quan aquest es produí, amb un desembarcament a Oristany, atacà l’enemic i l’obligà a reembarcar Frustrà un nou desembarcament a Trabucado desembre del 1637, poc abans d’ésser substituït en el càrrec per Giovanni Andrea Doria Landi

Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo 1511, en el qual figuren unes Cobles seves Protector de l’humanista Joan Baptista Anyes, l’elegí com a preceptor del seu nebot i successor…

Després de participar en les campanyes de les guerres de Successió de Polònia 1733-1738 i d’Àustria 1741-1748, viatjà per Europa, on es posà en contacte amb els illustrats i potser amb la francmaçoneria Després fou ambaixador a Portugal 1755 i a Polònia 1759, i el 1762 dirigí la campanya de Portugal Fruit del seu contacte amb Europa fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l'Alcora L’any 1763 fou nomenat capità general de València 1763-66 i, després del motí de Squillace 1766, ocupà la presidència del consell de Castella Des d’aquest càrrec dirigí la política,…