Resultats de la cerca

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert…

Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics

S’inicià en classe Optimist al Club Nàutic Calafell En aquesta categoria participà en els Campionats d’Espanya 1988, 1989 i 1990, on fou campió per equips l’any 1990 Posteriorment passà a competir en classe 420, juntament amb Ramon Aixemeno, amb qui assolí el Campionat de Catalunya 1993, la Copa d’Espanya 1993 i el Campionat d’Espanya Absolut 1994, i participà en el Campionat del Món 1994 i al Campionat d’Europa 1993 L’any 1995 participà en el Campionat del Mon en classe 470 junior, juntament amb Dani Folch De nou amb Ramon Aixemeno, competí en classe 49er en el circuit olímpic europeu 1997 i…

Té un recorregut entre Port Ginesta i les Pitiüses En la primera edició, hi participaren trenta-sis embarcacions Des del 1991 hi ha la versió est de la regata, amb sortida des de Dénia És una de les regates d’altura amb més participació de les que se celebren a la Mediterrània

Reservada a creuers clàssics i d’època, està organitzada pel Reial Club Nàutic de Barcelona i la Federació Espanyola de Vela, amb el patrocini de l’empresa de perfumeria Puig

Iniciada el 1973 per Antonio Beghetti com a prova en solitari, des de fa uns quants anys també es disputa en la modalitat a dos Amb intermitències, se n’han celebrat vint-i-tres edicions És una de les proves clàssiques a Catalunya