Resultats de la cerca

El seu precursor fou el Grup Excursionista Puigmal, fundat el 1918 al barri de Gràcia Organitzà excursions i participà en competicions atlètiques Els anys vint adoptà la denominació Agrupació Excursionista Puigmal, participà en aplecs muntanyistes, acampades i organitzà marxes excursionistes El 1950 fou refundat com a Centre Excursionista Puigmal tot i que poc després adoptà el nom actual Destacà durant els anys cinquanta i seixanta en escalada i en espeleologia i organitzà cursos d’ambdues especialitats El 1954 obrí la via Puigmal al Cavall Bernat de Montserrat D’altra banda, la…

Fundat el 1953 com a secció excursionista de l’Ateneu Castellarenc, el 1987 adoptà la denominació actual Disposa de seccions de muntanya, escalada, espeleologia, esquí, natura i fotografia Organitza duatlons, proves de resistència per muntanya com Els Cinc Cims i La Ruta de les Ermites, i caminades populars El 1961 organitzà la primera marxa de regularitat infantil i des del 1965 publica un butlletí mensual El 2010 tenia uns 750 socis

Fundat el 1969 amb el nom de Grup Esquelles, l’any 1973 adoptà la denominació actual El mateix any organitzà la Flama del Canigó El 1990, conjuntament amb el Centre Excursionista Bellmatí de Llagostera, realitzà una expedició a la serralada dels Andes, on s’assoliren els cims del Nevado Ojos del Salado 6893 m i Huascaran 6760 m Organitza regularment sortides, conferències i l’Aplec de l’Ermita de Santa Brígida L’any 2012 tenia uns 200 socis

Nasqué el 1932, amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona-Sants, com a resultat de la fusió de diverses entitats excursionistes El 1933 adoptà el nom actual El 1934 construí la caseta de banys del Garraf Ha estat pionera en l’organització de marxes collectives En el seu si es fundà el primer grup d’espeologia, la Secció d’Investigacions i Recerques Espeleològiques SIRE, de la UEC, el 1962 Destaca la Secció d’Alta Muntanya i Escalada Entre les expedicions cal mencionar l’expedició de neteja de l’Annapurna 1999

És editada pel Club Excursionista de Gràcia En els primers números adoptà el títol de Butlletí del Grup Excursionista Mai Enrera i el 1924 alguns números portaren el títol de Butlletí del Grupo Excursionista Nunca Hacia Atrás Hi publicaren, entre d’altres, Eduard Fontserè, Josep M Guilera i Albinyana, Narcís Rucabado, Joan Amades, Pau Vila, Manuel Valldeperes i Eduard Toda Després d’haver estat suspesa el 1938, es tornà a publicar el 1939 amb el títol de Noticiario del Club Excursionista de Gracia El 1975 recuperà el títol original Des del 2010 es publica en línia

El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves…

Fundat el 1948 com a delegació del Centre Excursionista de Catalunya, els anys cinquanta adoptà la denominació actual El seu precedent fou l'Agrupació Excursinista de Badalona, fundada el 1925, que mantingué seccions d'arqueologia i història, esports de muntanya, infantil, i tennis de taula, i publicava un butlletí informatiu A la segona etapa es crearen les seccions d'escalada i d'espeleologia La darrera, creada el 1957, prengué el nom de Grup d'Espeleologia de Badalona el 1962 Durant la dècada de 1960 feu importants descobertes en algunes coves del massís del Mont Perdut Té…

És collocada en la bordura, al cap o a la punta de l’escut Hom parla de divisa perfecta collocada generalment damunt el casc, la corona o el pavelló si és composta de cos figura emblemàtica i ànima llegenda Per exemple, la divisa dels reis d’Espanya té un sol per cos, i per ànima ' A solis ortu usque ad occasum ', per a indicar que el sol sempre tocava en llurs dominis

El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i…

Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de…