Resultats de la cerca

Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en la família de les violes de…

Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m

De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar…

Normalment la seva tessitura és de 8’ o de 4', i en les mutacions de quinta, de 5’ 1/3 i 2’ 2/3 rarament de 16', 2’ i altres mutacions També pot formar part de les fileres greus de la corneta Joc bàsic de l’orgue dins dels de les flautes, ha perdurat sense interrupció des del seu origen en l’orgue renaixentista centreeuropeu final del segle XV fins als instruments moderns

Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62

Molt comú en els orgues Blancafort, la seva tessitura és de 2' De cos troncocònic, la seva sonoritat aguda, aflautada i penetrant imita el so del flabiol de la cobla catalana

Consisteix en una secció de tub més ampla que cobreix el cap on s’allotja la canya A l’extrem, o a la part posterior, porta un bec o un forat per on s’introdueix l’aire Entre els segles XIV i XVII fou molt usat en alguns instruments de vent-fusta El cas més representatiu és el del cromorn , en què la càpsula, evitant el contacte directe entre els llavis de l’instrumentista i la llengüeta, facilitava la producció del so però limitava la tessitura de l’instrument i, per tant, les seves possibilitats melòdiques En els flageolets , hom anomena càpsula una recambra situada abans del…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica,…

Començà la seva carrera com a pianista en una orquestra a Oklahoma L’any 1929 es decidí pel saxo tenor i ja amb aquest instrument tocà en un seguit d’orquestres entre les quals destaquen la de Jap Allen, Benny Carter, Fletcher Henderson, Roy Eldridge, Teddy Wilson i Duke Ellington, amb la qual aconseguí la celebritat Posteriorment dirigí també el seu propi conjunt A la dècada dels anys seixanta s’installà a Copenhaguen durant un període de cinc anys i tocà per tot Europa Durant la primera etapa de la seva carrera tocà a l’estil de Coleman Hawkins, de qui fou el millor deixeble, mentre que més…

Estudià cant a París amb P Viardot i amb Barthe-Bauderalli L’any 1883 debutà a París interpretant el paper de Maria Boccanegra Portà una intensa carrera internacional actuà en diferents teatres de Nova York 1885, al Teatre de Mapleson, a Milà 1890, de nou a Nova York Metropolitan, 1896 i al Covent Garden de Londres del 1896 al 1910 Actuà també a Sant Petersburg, Montecarlo i Brusselles Es retirà el 1916, i a partir de llavors es dedicà a la docència entre els seus alumnes destaquen G Lubin, R Féart i N Koshets Segons les crítiques de l’època, posseïa una ampla extensió vocal, de…