Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Vicent Ballester i Aparicio
Música
Baríton valencià.
S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera…
José de Orejón y Aparicio
Música
Compositor i organista peruà.
Compositor precoç, a nou anys ingressà al cor de la catedral de Lima en substitució d’un cantant adult que havia mort Probablement fou deixeble de Tomás de Torrejón i Velasco, director musical de la catedral, i estudià orgue amb Juan de Peralta, organista de la mateixa església L’any 1742 fou nomenat organista principal de la catedral de Lima, on el 1760 substituí Roque Ceruti com a mestre de capella La música conservada d’Orejón es guarda a l’Arxiu Episcopal de Lima La seva obra més ambiciosa fou la Pasión de Viernes Santo 1750, per a triple cor i orquestra Gran part de la seva producció…
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
Erica Morini
Música
Nom amb què és coneguda la violinista austríaca Erica Siracusano.
De pare italià i mare austríaca, començà els estudis musicals a l’escola del seu pare a Viena, i els continuà al conservatori de la ciutat amb Ottokar Sevcik A nou anys feu la seva primera aparició en públic i quan en tenia catorze fou convidada pel director Arthur Nikisch a tocar en un concert amb l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig Es perfeccionà a Viena amb Rosa Hochmann Debutà als EUA el 1921, amb un concert a Nova York Les seves actuacions a Alemanya s’interromperen el 1933 Prosseguí la seva carrera amb aparicions en totes les grans orquestres americanes i amb gires per…
reggae
Música
Música que nasqué al final dels anys seixanta del segle XX, quan un altre estil, l'ska, una música sincopada basada en el rhythm-and-blues de Nova Orleans i la música de Jamaica, propagat a través dels sound systems (discoteques ambulants jamaicanes), començava a experimentar una certa letargia en la seva evolució.
A part de l' ska , també influí en l’aparició del reggae el moviment rastafarià de Jamaica -conjunt de creences d’arrel africana-, que predica una vida ascètica i denuncia el racisme i les injustícies del món capitalista És una de les poques músiques no occidentals que han influït en el rock En el reggae el baix predomina per damunt de la resta d’instruments i marca un ritme repetitiu i de caràcter hipnòtic Els primers a practicar el gènere foren Monty Morris i sobretot Toots & The Maytals amb el seu disc Do the Reggay 1968 Però la gran estrella mundial fou Bob Marley Entre…
entrada
Música
Peça breu generalment instrumental que, des del segle XVI, anunciava l’entrada de personalitats al començament de representacions escèniques (teatre, òpera, ballet).
Durant el Barroc, peça que acompanyava l’aparició en escena dels diferents personatges d’una obra teatral Cada personatge podia tenir una música que li era pròpia i que el caracteritzava
contratenor
Música
Melodia en el mateix registre que la de tenor
en les polifonies medievals a tres veus.
Era executada per dones, nens o homes del registre de tenor , que cantaven amb veu de falset Al s XV, amb l’aparició de les composicions a quatre veus, el contratenor donà origen al contralt i al baix
orquestració
Música
Manera de distribuir les diferents parts d’una composició simfònica entre els distints instruments que formen l’orquestra i d’agrupar alguns d’aquests per obtenir determinats efectes tímbrics.
L’orquestració del s XVIII anà adquirint complexitat i es beneficià de l’aparició de nous instruments, fet que continuà al s XIX El Grand traité d’instrumentation de Berlioz influí damunt el Grup dels Cinc i MRavel i introduí els extensos canvis en l’orquestració actual
Josep Coromina i Feralt
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fou professor de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i director de la secció de gravats de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, de la qual fou membre Són remarcables per la qualitat tècnica les grans làmines calcogràfiques de tema religiós, com El Beat Sebastià d’Aparicio , i algun retrat, com el de Josep Soler i del Olmo
columna
Diplomàtica i altres branques
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les parts en què es divideix verticalment la disposició del text, en un manuscrit, en un imprès, etc., per mitjà d’una ratlla o d’un espai en blanc.
L’aparició de la columna en còdexs antics cal considerar-la com una reminiscència de l’estil d’escriptura dels rotlles de papir Molt més corrents són les 2 columnes, que apareixen ja en l’antic i esdevenen nombroses sobretot a partir dels segles XII i XIII Es perpetuen en els primers incunables, i finalment tenen un ús corrent només en diccionaris i enciclopèdies
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina