Resultats de la cerca

És un concepte creat per A Schönberg Funciones estructurales de la armonía Londres 1954, Barcelona 1990 per a integrar aquells acords i encadenaments d’acords que, tot i no pertànyer a la tonalitat estricta, s’hi poden relacionar De vegades aquests nous elements apareixen com un enriquiment momentani de l’harmonia tonal i de vegades poden establir-se com una regió tonal La tonalitat ampliada arriba a integrar el total cromàtic dins una única tonalitat Segons R Réti, es tracta d’un pas previ a la pantonalitat

És format per dues fileres de tubs afinats en els harmònics 3 dotzena, ampliació de la quinta i 5 dissetena, ampliació de la tercera de la fonamental, normalment en 2’2/3 i en 1’3/5 en base de 8' De vegades té, a més, una tercera filera afinada en el so fonamental En la talla dels principals, és un dels jocs predilectes de l’orgue germànic en la talla ampla nasards, és propi de l’orgue francès i en ambdues és un joc característic de l’orgue hispànic De poca acceptació en l’orgue italià, en l’anglès i en l’americà tant pot ser una mixtura que inclogui la tercera com una corneta de tres a cinc…

El qualificatiu ’de cambra’ s’ha d’entendre aquí en el seu sentit més estricte, és a dir, aquell que prescriu l’ús de parts solistes un sol instrument per a cada part, i no simplement una orquestra amb una plantilla reduïda Altrament, una gran quantitat de les simfonies de J Haydn o WA Mozart, per exemple, s’haurien de considerar simfonies de cambra La Kammersymphonie , opus 9, d’Arnold Schönberg és potser l’obra que defineix més bé el gènere Altres simfonies de cambra, des de la de F Schreker fins a la de John Adams, han estat compostes sota la seva influència Després de l’opus 9, Schönberg…

Es graduà en dret a la Universitat de Viena el 1827 Anteriorment havia tingut diversos càrrecs de tutor, entre els quals cal destacar el mestratge que exercí amb els quatre fills de l’arxiduc Carles Viatjà molt per estudiar botànica i mineralogia, ciències per les quals estava molt interessat, i esdevingué un expert àmpliament reconegut en ambdues disciplines També adquirí molt bona reputació en el camp de la música, afició per la qual passà a la posteritat gràcies a la seva devoció per WA Mozart A causa del coneixement insatisfactori que es tenia sobre la música d’aquest compositor i les…

De molt petit començà a compondre, i tingué Moritz Hauptmann, EF Richter i Friedrich Lachner com a professors de teoria i composició Estudià piano amb Louis Plaidy i Carl Reinecke Del 1877 al 1925 visqué a Amsterdam, on fou professor de piano a l’Escola de Música Entre el 1912 i el 1924, quan el centre ja havia esdevingut conservatori, en fou el director A més dels concerts com a solista, cal destacar la seva tasca com a pianista acompanyant entre d’altres, actuà amb Pau Casals, el qual el considerava un compositor extraordinari Amb els seus fills Julius, violinista, i Engelbert,…

Cosí d’ Albert Einstein El 1903 es doctorà en musicologia Fundà la Zeitschrift für Musikwissentschaft ‘Revista de musicologia’ el 1918, que dirigí fins el 1933 Aquest any, arran de l’ascens del nazisme, anà a viure a Mezzomonte, prop de Florència, i posteriorment emigrà a Londres, fins que el 1939 s’installà als Estats Units Com a editor, aportà una revisió al Musik Lexikon d’Hugo Riemann en la novena i onzena edicions, 1910-29 i una traducció ampliada del Dictionary Eaglefield-Hull 1926 És autor de biografies i estudis excellents Gluck 1936,  Greatness in Music 1941,  Mozart…

Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys exercí un…

Collaborà a La Publicitat 1933-35 amb notes i traduccions de literatura anglesa El 1934 es traslladà a Londres, on el mateix any fundà la llibreria i editorial The Dolphin Book Company, transferida el 1940 a Oxford Soci fundador i president de l’Anglo-Catalan Society 1954 i membre de l’AILLC i de l’Association of Hispanists of Great Britain and Ireland 1971, el 1983 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 1987 fou nomenat magister honoris causa de la universitat d’Oxford Publicà Anthology of Catalan Lyric Poetry 1953, de Joan Triadú Traduí a l’anglès Riba Poems , 1968 i Espriu Forms and…

Inicialment era una orquestra de cambra -Orquestra de Cambra Gulbenkian- composta per dotze instrumentistes corda i baix continu Progressivament ampliada, el 1971 adoptà la denominació d’Orquestra Gulbenkian Té seixanta-sis membres, nombre ampliable segons les necessitats del programa Aquest tipus de formació, a mig camí entre l’orquestra de cambra i la simfònica, els permet presentar les obres del període clàssic en versions més properes a les originals No obstant això, el seu repertori inclou també la música romàntica i molta música del segle XX Especialitzada en la…

Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà fins la seva…