Resultats de la cerca

Estudià teologia i pertanyé a l’orde franciscà Publicà un breu tractat dedicat al cant pla Arte de canto llano Lux videntis dicha Valladolid, 1504, dedicat al bisbe de Lugo, Pedro de Ribera L’obra, de marcada orientació pedagògica, és de caràcter pràctic i inclou com a apèndix un recull d’entonacions

Cadència plagal © Fototecacat/ Jesús Alises Es considera que la cadència plagal -anomenada també cadència litúrgica o de l’ amén - té un caràcter menys conclusiu que la cadència autèntica Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat major, la subdominant que precedeix la tònica pot ser una tríada major ex 1 o, sobretot en el Romanticisme, menor ex 2 És freqüent que l’acord de subdominant tingui 6a afegida ex 2 Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat menor, la subdominant que precedeix la tònica és una tríada menor, mentre que la tònica final pot presentar la…

Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals Els trops poden ser exclusivament textuals verbeta , exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora el tipus més freqüent Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa kírie, glòria, excepte el credo Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII Els testimonis més antics daten del segle IX La…

Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris També és habitual trobar-los com a apèndix de…

El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa…

La coda 'cua' pot tenir dimensions variables des de la repetició de l’última frase amb un increment de la dinàmica o del tempo fins a, en el cas d’una forma sonata, una secció de proporcions semblants a les del desenvolupament En parallel, la coda pot ser un simple apèndix, més o menys superflu, o una part constitutiva de l’obra, imprescindible per al seu equilibri intern De manera general, com més extensa sigui l’obra, més necessària es revela la presència de la coda , la qual tindrà més entitat La coda s’utilitza en formes que no inclouen en el seu esquema intern una secció conclusiva -com…

La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…

La història de la música a Santiago està lligada al seu caràcter de ciutat catedralícia i de centre de pelegrinatge Els pelegrins hi deixaren la seva petja en la música, com es pot comprovar en el Codex calixtinus , probablement escrit a la ciutat pels volts del 1150 i conservat a la catedral S’hi descriuen les visites dels pelegrins i els seus cants, que acompanyaven amb instruments, entre els quals s’esmenten lires, trompetes, arpes, violins, crwths , cítares, tambors i flautes També al portal de la Glòria de la catedral, construït al segle XII, hi ha representats nombrosos instruments S’hi…

Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví  Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…