Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
verse
Música
En la cançó popular nord-americana, secció inicial que desemboca en la tornada (en anglès, refrain o chorus).
En jazz, el verse és poc emprat Després de la dècada del 1920 es tendí a descartar-lo, fent de la tornada la unitat que, amb les seves successives repeticions, constitueix la peça
clàssic | clàssica
Art
Literatura
Música
Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.
El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…
subjecte
Música
Segment melòdic que serveix de base per a una fuga o, més en general, per a una composició.
Aquest terme, que s’utilitza des del segle XVI soggetto cavato , és actualment restringit al cas de la fuga i a altres formes imitatives, com per exemple el ricercare , tot i que en els contextos anglosaxons pot esmentar a més els temes d’una forma sonata En el context de la fuga, el terme subjecte, que també pot ser anomenat dux o tema, pot referir-se al tema principal de la fuga en general o només a la primera aparició del tema i a les successives repeticions que mantinguin la mateixa posició escalar i relació intervàllica que aquesta En aquest segon sentit, es reserva el…
falsa relació
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació intervàl·lica entre dues notes successives de veus diferents que, segons la teoria clàssica, produeix un efecte auditiu xocant.
Quan aquestes notes formen un interval de 4a aug o 5a dis es diu que és una falsa relació de tríton Les cauteles teòriques sobre aquest interval venen de lluny, si es té en compte que a l’Edat Mitjana se l’anomenava diabolus in musica i s’intentava evitar-lo en qualsevol cas Posteriorment aquest interval ha acabat essent fonamental en la tonalitat i, per tant, les antigues prohibicions han perdut la seva raó de ser La teoria clàssica actual només aplica el concepte de falsa relació de tríton a l’encadenament V-IV ambdós acords en estat fonamental, encara que la prohibició va més en el sentit…
rosalia
Música
Seqüència1 en què el model és transposat una o més vegades successives a la distància d’una 2a M ascendent.
El nom prové de la cançó popular italiana Rosalia mia cara , en la qual apareix un passatge d’aquestes característiques, i té una connotació pejorativa, més evident encara en dues expressions alemanyes equivalents Vetter Michel de la cançó tradicional Gestern Abend war Vetter Michel da -'Ahir al vespre va estar aquí el cosí Michel'-, on també apareix un exemple de rosalia i Schusterfleck 'Taca de sabater' En els compassos 15-17 del tercer moviment del Concert opus 8, núm 1, ’La Primavera' , d’A Vivaldi pot veure’s un cas en què la suposada facilitat de la rosalia és compensada per l’encant de…
música llatinoamericana
Música
.
Art musical conreat pels diferents pobles que formen part de l’Amèrica Llatina Per a comprendre aquesta música cal tenir en compte les aportacions successives que han format el seu repertori, tant si es tracta de música tradicional com de música culta la música aborigen precolombina asteca, maia, txibtxa, quítxua, aimara, araucana, etc la música que introduïren els descobridors i colonitzadors, en especial música religiosa i cançons i danses populars l’element negre de les músiques anomenades música afrocubana i música afroamericana i la música brasilera, i finalment l’aportació…
staccato
Música
Tipus d'articulació d’una frase musical o d’un fragment determinat en la qual les notes successives, contràriament al legato, són separades per silencis.
Staccato és el participi del verb italià staccare 'separar', ’destacar', i la seva forma catalana equivalent és ’picat' En la partitura pot estar indicada per la paraula staccato o alguna abreviatura, com stacc , o bé per un punt o un petit traç vertical situat a sobre o a sota de cadascuna de les notes afectades No es pot dir amb total certesa si, en aquest cas, els punts o les ratlletes són equivalents o representen gradacions en la intensitat de l' staccato Cal comparar manuscrits i edicions originals per a poder treure’n conclusions, que potser poden variar d’un compositor a un altre, i…
fuga
Música
Forma musical contrapuntística monotemàtica, de desenvolupament complex, basada en la imitació del tema.
Els seus precedents formals són el cànon, la caccia i el ricercare La denominació de fuga ja apareix al s XIV en l’obra del teòric Johannes de Muris L’estructura de la fuga escolàstica és la següent s’inicia amb l' exposició , on apareix el tema, anomenat també subjecte o antecedent , i la resposta o consegüent en una segona veu aquesta resposta és la imitació del subjecte sobre un grau diferent de l’escala i pot ésser efectuada per inversió, augmentació i disminució el subjecte i la resposta són presentats en la mateixa tonalitat, però a una distància de quarta o de quinta entre ells a…
ritme harmònic
Música
En una peça, ritme que es desprèn dels valors rítmics associats a cadascuna de les successives harmonies o acords -valors delimitats pels canvis d’una harmonia o acord a la següent-.
L van Beethoven Sonata per a piano núm 9 , op 14 núm 1, Allegro © Fototecacat/ Jesús Alises El ritme harmònic és un indicador que s’aplica preferentment a la música tonal i que serveix per a valorar l’activitat d’un fragment De fet, mitjançant l’acceleració o desacceleració del ritme harmònic es pot aconseguir un efecte d’acceleració o desacceleració del conjunt tot i que els valors rítmics de les parts que hi intervenen ritme melòdic es mantinguin constants En aquest sentit, és habitual que el ritme harmònic s’acceleri en els moments cadencials vegeu l’exemple 4a d’ harmonia i que, en…
legato
Música
Tipus d'articulació d’una frase musical o d’un fragment determinat en la qual les notes successives no són separades per silencis, és a dir, que no presenta discontinuïtats sonores.
La forma catalana equivalent és ’lligat' En els instruments de vent i en la veu significa que totes les notes s’han d’emetre amb una sola emissió d’aire i en els instruments d’arc amb un sol cop d’arc De vegades això no és possible materialment, però una interpretació hàbil pot mantenir l’efecte del legato durant frases llargues que fan imprescindible renovar l’aire o canviar l’arc En els instruments de tecla o de corda polsada el legato s’assoleix coordinant l’atac de cada nota amb el final de la precedent de manera que no hi hagi cap espai de silenci entre les dues El legato abreujat de…