Resultats de la cerca

El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a Sant Pere del…

A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg

Funcionari del Vaticà, només és recordat pel text de l’òpera de Gioacchino Rossini El barber de Sevilla 1816, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais Per a distingir-la de l’òpera de Giovanni Paisiello fou intitulada en un principi Almaviva, ossia L’inutile precauzione La resta de la curta producció de Sterbini -inclosa una anterior collaboració amb Rossini, Torvaldo e Dorliska -, influïda per les idees de Pietro Metastasio, és d’escàs interès

La seva formació musical es desenvolupà en el Conservatori i després a la Schola Cantorum de París, on s’especialitzà en orgue Ben aviat s’interessà pel cant eclesiàstic, sobre el qual feu una important i profunda investigació que li proporcionà diversos premis i mencions Fou un dels primers musicòlegs que posaren èmfasi en els orígens orientals i hellenístics del cant gregorià El 1905 fou nomenat assistent de la comissió per a la nova edició dels llibres litúrgics del Vaticà Fou, a més, un compositor prolífic de música sacra vocal i coordinà diverses edicions modernes de música…

Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les…

Estudià a Roma amb el seu germà Domenico Fou mestre de capella en diverses esglésies de Roma, entre les quals la Chiesa del Gesù, Sant Joan del Laterà i la Capella Júlia a Sant Pere del Vaticà, i al Collegi Romà Destacà especialment per la seva tasca pedagògica al capdavant dels nens cantors en nombroses esglésies La seva producció musical comprèn totes les formes de la música vocal, tant sacra com profana Són rellevants els seus motets compostos per a grans masses corals de vuit a deu veus, tot i que també n’escriví alguns per a menys veus amb acompanyament de baix continu Entre…

Segurament actiu a Roma com a cantor a la basílica de Santa Maria la Major, el 1560 fou cridat per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Conca, sense necessitat de superar cap tipus d’oposició perquè ja era un compositor de molt renom Excepte un breu episodi de desavinences amb el capítol catedralici que el portà a Segòvia, continuà a Conca fins la seva mort Algunes referències de l’època apunten que escriví un llibre de polifonia i un altre d’himnes i magníficats, que no s’han conservat Se li ha atribuït un motet conservat a la Capella Sixtina del Vaticà, que…

Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com  Jephte , de Carissimi 1945  Judes Macabeu , de Händel 1948  Rèquiem alemany , de Brahms 1954  Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i  Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965 i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs 1983 El…

Fill d’un arquitecte andalús que treballava a Cuba, de ben petit es traslladà amb la seva família a Màlaga, on estudià al conservatori de la ciutat A deu anys feu la primera aparició pública El 1957 emigrà als EUA i hi fundà un quartet de guitarres amb els seus fills Celín , Pepe i Ángel, conegut per Los Romeros L’èxit obtingut durant la seva primera gira pel país, el 1961, els obrí les portes de les sales de concerts més prestigioses d’Amèrica i Europa Amb Los Romeros collaborà amb algunes de les orquestres simfòniques més destacades i fou convidat a tocar en dues ocasions a la Casa Blanca i…

De petit fou nen cantor a la Capella Sixtina i la Capella Júlia del Vaticà Estudià amb Ricci i Prati, i debutà el 1903 amb Linda di Chamounix Entre el 1910 i el 1928 fou un dels grans baixos italians actius a tot Europa La temporada del 1906 debutà a la Scala de Milà, on interpretà papers d' Aïda i Tristany i Isolda i participà en la recuperació d’obres de Gaspare Spontini i Luigi Cherubini Un dels èxits més grans de la seva carrera l’assolí cantant Norma l’any 1912 Entre el 1909 i el 1925 actuà en diversos teatres de l’Amèrica del Sud, i del 1911 al 1912, a Chicago Es retirà el…