Resultats de la cerca

El cant pla hi fou introduït amb el cristianisme, cap a l’any 1000 Hom n'ha conservat dues seqüències i alguns fragments El repertori de l’església reformada que causà la desaparició de l’anterior és contingut en el Salmebog ‘Llibre dels salms’, 1569, de HThomissøn, i el Gradual 1573, de NJespersen Al principi del s XIX l’interès per la música popular ajudà al renaixement musical LMathias Lindemann 1812-87 publicà sis-centes danses i cants populars El creador d’un singspiel d’inspiració nacional fou Valdemar Thrane 1790-1828 La majoria dels compositors del s XIX pertanyen al moviment romàntic…

Estudià al Conservatori de Bergen amb Jiri Hlinka i també rebé lliçons de Jacques de Tiège La seva relació artística amb directors com Sir Simon Rattle i Maris Janssons ha contribuït a la seva projecció internacional en la mateixa mesura que la seva passió per la música de cambra Especialitzat en el repertori romàntic i els clàssics del s XX destaquen les seves interpretacions de Grieg, Schubert, Rakhmaninov, Nielsen, Janáček, Bartók, Szymanowski i Kurtág També desenvolupa una intensa tasca pedagògica és professor a l’Acadèmia Noruega de Música d’Oslo i al Reial Conservatori de…

Es formà musicalment al Conservatori de Música d’Oslo, on acabà els estudis d’orgue el 1929 El 1933 començà a donar classes de cant a diverses escoles de la ciutat i el 1937 es traslladà a la Hochschule für Musik de Berlín, on cursà diverses disciplines, entre les quals composició, amb W Gmeindl De nou a Oslo 1938, continuà la seva tasca docent com a mestre de cant, exercí de crític musical en el diari Arbeiderbladet  i dirigí 1933-38 la revista Tonekunst Ocupà diversos càrrecs públics relacionats amb la música, entre els quals destaca el de president del Consell de Compositors Escandinaus…

Estudià a Leipzig amb IMoscheles, EFRichter i KReinecke, i amb NGade a Copenhaguen, on féu amistat amb Rikard Nordraak, que el féu aprofundir en el folklore noruec i amb el qual fundà la societat Euterpe per a la difusió de la música escandinava Viatjà per Itàlia tornà a Noruega 1867 i conegué Liszt en un nou viatge a Alemanya Fou el creador de l’escola nacional noruega Autor de música escènica per a diversos drames de Björnson, com Sigurd Jorsalfar 1872, i per al drama d’Ibsen Peer Gynt 1876 —del qual extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891— Escriví deu…

Estudià a Leipzig i a Munic i fou un entusiasta de Wagner Es féu conèixer com a compositor amb el seu Quintet amb piano 1884 Considerat durant una cinquantena d’anys com un dels compositors més importants de Noruega, les seves millors obres són els lieder uns 250, la Simfonia en re menor 1880-90, les Variacions per a dos pianos 1884 i la Suite en la menor per a violoncel i orquestra

Estudià piano, violí, percussió i cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i direcció a l’Aspen Music Festival and School AMFS i a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena Fou director assistent de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya 1998-99 El 2000 guanyà el primer concurs per a joves directors de l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, i, el 2001, el Nicolai Malko de Copenhaguen S'ha situat al capdavant d’orquestres com la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, la Tonhalle de Zuric, la WDR de Colònia, la Filharmònica d’Estocolm, la Simfònica de Trondheim…

Prescrivia la inclusió en les obres musicals d’elements del folklore danses, cançó popular, etc, de manera que la música d’una nació determinada es diferenciés de la d’una altra pels elements racials que contingués El nacionalisme musical ha estat més propi de les nacions europees de poca tradició musical culta hom ho ha considerat una reacció davant el predomini de la música alemanya i italiana i, àdhuc, francesa, fins aleshores imitada pels músics d’altres països que, per aquest fet, es despersonalitzaven El nacionalisme musical tingué una especial força a Rússia amb el Grup dels Cinc, a…

S’inicià en la música al costat del seu pare, Josep Maria Vivancos, organista a Barcelona Professor de composició i d’orquestració de l’ESMUC, des de l’any 2003 A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat i posteriorment completà la seva formació amb Maria Canals piano i David Padrós composició També cursà estudis a París i Noruega La música coral ocupa una part important del seu catàleg, tot i que també destaquen les seves composicions per a orquestra, com La ciutat dels àngels 2002, guanyadora del concurs Gaudeamus d’Amsterdam Blau , estrenada per l’OBC el 2006, i Còdex…

Debutà a Oslo en el paper de Nuri de Tiefland ‘Terra baixa’, d’E d’Albert 1913 Primerament cantà òpera italiana, però el 1932 passà a l’òpera wagneriana, de la qual fou una de les millors intèrprets En 1959-60 dirigí l’Òpera d’Oslo, gestió que inicià amb la reposició de Tiefland Enregistrà Alceste , de Gluck, i òperes de Wagner en discs El 1950 es presentà al Liceu de Barcelona

És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme