Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
moresca
Música
Dansa popular a Europa durant el Renaixement.
Tot i haver-n’hi un tipus per a solista, era usualment una dansa de grup, en què els ballarins, amb la cara enfosquida i campanetes a la roba, representaven un enfrontament estilitzat entre moros i cristians Alguns autors, no obstant això, remeten el seu origen a antics ritus de la fertilitat Per la seva ampullositat era sovint interpretada com a cloenda de representacions i festes populars Al final del segle XV es ballava en els intermedi i les processons de carnaval A partir del XVII s’introduí com a ballet o pantomima dins l’òpera, com es troba en el final de L’Orfeo , de C…
escala de tons
Música
Escala hexàtona en què l’interval entre les notes adjacents és sempre d’un to sencer.
Per tal que la setena nota es trobi a una 8a J de la primera i no a una 7a aug cal introduir un canvi enharmònic de manera que apareixen cinc 2es M i una 3a dis diferència purament notacional que no té cap reflex musical Aquesta escala, que pren notes alternes de la sèrie de quintes, només permet una sola transposició, la qual empra les quintes alternes que no utilitzava l’altra escala ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En tractar-se d’un sistema totalment simètric, en què els intervals entre notes són sempre els mateixos, la idea de mode no existeix, i només una…
catch
Música
Composició vocal, en forma de cànon a tres veus -generalment masculines, a l’uníson o a l’octava-, molt popular a Anglaterra entre els segles XVI i XVIII.
Molt semblant al round , el text solia ser humorístic o lasciu Si bé la seva forma imitativa sembla estar suggerida pel possible significat del seu nom catch , ’agafar', no hi ha acord ni sobre el significat exacte d’aquest ni sobre la seva etimologia No fou fins el 1609 que Thomas Ravenscroft en publicà el primer recull, tot i que ja en textos anteriors es descriuen les normes per a compondre catches J Hilton fou el primer gran autor d’aquestes peces amb dues colleccions de gran popularitat, la segona de les quals, Catch that catch , no es publicà fins després de la seva mort 1658 Entre…
trinat
Música
Tipus d'ornamentació basat en l’alternança ràpida entre la nota principal i l’auxiliar superior, a distància de to o semitò.
El trinat , antigament gruppo , té diverses variants que caracteritzen la seva interpretació Aquestes n’afecten el començament, la durada i la finalització Així, el trinat pot començar amb la nota principal o amb l’auxiliar superior, i també anar precedit d’un altre ornament la seva durada pot reduir-se al començament de la nota o bé abastar tot el seu valor en aquest darrer cas, existeix la possibilitat d’afegir una resolució al trinat, és a dir, la combinació amb un altre ornament que enllaci amb la nota posterior Tots aquests diferents tipus de trinat s’indiquen amb signes generalment poc…
Répertoire International d’Iconographie Musicale
Música
Projecte internacional creat el 1971 per a la classificació, catalogació, reproducció i estudi de tots els materials i fonts iconogràfiques relacionats amb la música.
Disposa d’una comissió internacional formada per historiadors de l’art, directors de museus, musicòlegs, iconòlegs i colleccionistes privats, que actua de consellera Concebut com una eina que faciliti la recerca, se serveix de les noves tecnologies per als seus catàlegs i reproduccions dels materials iconogràfics, i constitueix el corpus més complet de materials visuals per a l’estudi de la música Els seus treballs s’organitzen al voltant de dos projectes d’investigació l’inventari de l’art occidental, amb temes musicals des de l’any 1300 fins a l’actualitat, i un segon dedicat a temes…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses variants en alguns…
Orquestra Filharmònica d’Israel
Música
Formació orquestral que Bronislaw Huberman fundà a Tel-Aviv el 1936 amb el nom d’Orquestra Simfònica de Palestina.
Arturo Toscanini en dirigí el concert inaugural L’any 1946 passà a denominar-se Orquestra Filharmònica de Palestina, i dos anys més tard adoptà la denominació actual El seu primer director permanent fou Zubin Mehta, que el 1968 fou contractat com a conseller musical, i el 1977 passà a ser-ne el director musical, càrrec que se li atorgà a perpetuïtat el 1981 Fins aquell moment, l’orquestra havia estat dirigida per mestres contractats per a determinades gires o sèries de concerts, com ara Carlo Maria Giulini, William Steinberg 1936-38, Leonard Bernstein 1947-49, Charles Dean Dixon 1950-51 i…
saltarello
Música
A partir del segle XIV, terme genèric que designà una dansa -d’origen italià- de metre ternari i tempo moderadament ràpid.
El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre…
cordes vocals
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Plecs o llavis simètrics, a dreta i esquerra del tub respiratori, en direcció anteroposterior, que poden vibrar quan s’afronten a la línia mitjana.
Són situades dins la laringe Aquesta té una estructura cartilaginosa i lligamentosa Cada corda vocal està formada per un lligament, un múscul i una mucosa que la recobreix Els lligaments vocals s’insereixen per davant al cartílag tiroide, fins als cartílegs aritenoides per darrere, amb la qual cosa es crea un angle agut entre ambdues cordes Les cordes s’obren en inspirar i es tanquen en la fonació L’espai triangular que existeix entre elles s’anomena glotis En illuminar-les amb una llum freda, destaquen pel seu color blanc nacrat causat per llur pobra irrigació sanguínia, que…