Resultats de la cerca

Des de ben aviat destacà pel seu enginy, com es demostra pel fet que efectuà els seus primers treballs a l’orgue de Nimes quan només tenia onze anys Amb Domènec, el seu pare, i Vincent, el seu germà, acabà l’orgue de la seu nova de Lleida, interromput el 1820 per circumstàncies polítiques El 1821 s’installaren a Tolosa de Llenguadoc i, durant un cert temps, es dedicaren a la construcció d’orgues de saló A vint anys, Aristides, s’interessà per l'"orgue expressiu" sense tubs, anomenat harmònium Seguint el model de la filharmònica, inventà un nou instrument, al qual donà el nom de poiquilorgue…

Fou organista de Saint-Gervais de París 1653 i estigué al servei de la música de cambra del rei Entre les seves obres es destaquen tres simfonies per a instruments melòdics amb baix continu, fantasies, preludis, carillons, peces per a clavecí, per a orgue i per a viola, una xacona, etc

Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement…

Fou organista de Saint Vincent de Paul a París Compongué per a orgue Heures mystiques 100 peces, Suite gothique, Fantaisie dialoguée amb orquestra i altres obres És autor, també, d’una Symphonie en fa , de Variations symphoniques violoncel i orquestra, de música de cambra, d’una Rhapsodie carnavalesque piano a 4 mans, etc

Formada a Torí, debutà a Milà Scala el 1957 És una de les mezzosopranos més cèlebres del món S'ha centrat més en el repertori romàntic italià Verdi, sobretot i francès Bizet, Saint-Saëns Debutà a Barcelona el 1962 amb La cenerentola Rossini i hi ha actuat gairebé cada any des d’aleshores

Fou professor de la Schola Cantorum de París i dirigí 1896-1905 la Revue de Chant Grégorien i, des del 1909, la Tribune de Saint-Gervais Autor de Le drame liturgique 1906, L’art grégorien 1911, La vie musicale de l’Église 1929 i Le chant gallican 1939 Presidí la Société Française de Musicologie 1934-36

El 1940 fundà un trio que donà proves d’una gran qualitat, bé que la seva popularitat es basà, a partir del 1946, en les cançons comercials Tenia un swing nerviós i viu i sabia donar relleu a temes insignificants Féu enregistraments amb Lester Young i Coleman Hawkins Collaborà en diverses pellícules, entre les quals Saint Louis Blues 1958

Es formà a Harvard i, posteriorment, a l’Orquestra de cambra de Saint Paul Autor de nombroses obres per a orquestra Christian Zeal and Activity , 1973 Shaker Loops , 1978 Harmonium , 1980 Short Ride in a Fast Machine , 1986, entre d’altres, les seves òperes Nixon in China i The Death of Klinghoffer 1991 obtingueren un gran ressò

L’any 1193 ingressà al monestir de Saint Médard en Soissons, i el 1214, potser després d’estudiar a la Sorbona, es convertí en prior de l’abadia de Vicq-sur-Aisne Des del juny del 1233 i fins a la seva mort fou abat del monestir de Saint Médard La part fonamental de la seva obra consisteix en una recopilació de Miracles de Notre-Dame , la primera part de la qual fou escrita entre el 1214 i el 1222, i la segona, entre el 1222 i el 1233 La popularitat de l’obra es fa palesa en el fet que ha estat transmesa per més de vuitanta fonts diferents, vint-i-dues de les quals…

Deixeble de WByrd, es graduà com a batxiller en música a la Universitat d’Oxford 1588 Fou organista a la catedral de Saint Paul de Londres i gentleman de la capella reial 1592-1602 Obtingué el monopoli de la impressió musical anglesa És autor de Consort Lessons 1611, peces per a un grup instrumental mixt, i de música vocal, religiosa i profana