Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
regal
Música
Antic orgue de taula, proveït només d’un joc de regal i alimentat per dues manxes.
Format per un petita caixa, a voltes plegable per la meitat, tenia a l’interior, o sobre mateix del teclat, el joc de regalies, i al darrere, dues manxes per a ser accionades manualment De dimensions molt reduïdes, podia transportar-se amb gran facilitat En la tessitura de joc de 16', 8’ o 4', té aquesta denominació a partir de la segona meitat del segle XV, tot i que es troben testimonis de la seva existència ja tres segles abans L’etimologia del terme regal és molt incerta i variada Alguns el fan derivar del llatí regula a conseqüència de la funció reguladora d’aquest instrument en l’…
cercle de quintes

Cercle de quintes
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Disposició en forma de circumferència de la sèrie de quintes utilitzada per a representar els sistemes d’afinació temprada en els quals tots o una part dels intervals de 5a J són una mica més curts del compte per tal de compensar la coma pitagòrica (coma1) o petita diferència d’afinació que hi ha entre les notes enharmòniques, per exemple do i si♯, fa♯ i sol ♭, etc.
L’eliminació d’aquestes diferències d’afinació entre les notes enharmòniques, que en el cercle de quintes es representa fent-les coincidir en el mateix punt, redueix els teòricament infinits elements de la sèrie de quintes als dotze de l’escala temprada, operació imprescindible per a dur a terme l’afinació dels instruments de teclat La disposició de la sèrie de quintes en forma d’espiral s’utilitza per a representar els sistemes d’afinació justa basats en les quintes pures L’espiral permet expressar la manca de coincidència entre les notes enharmòniques i, per tant, la infinitud de la sèrie…
heptacord
Música
Fragment d’escala consistent en set notes consecutives.
Per extensió, interval de 7a per exemple do-si
escala
Música
Disposició de greu a agut (o d’agut a greu) de les notes d’un mode en el límit d’una octava.
Es pot dir que l’escala és una presentació melòdica del sistema de quintes que, en limitar-la a l’octava, s’utilitza també per a indicar el mode ja que la seva nota greu i aguda és la tònica Les escales de do major i mi frigi, per exemple, comparteixen el mateix conjunt de set notes de la sèrie de quintes, però expressen tons do i mi i modes major i frigi diferents ex 1 De fet, alguns teòrics consideren l’escala com a teòricament illimitada, i la gamma com el fragment concret d’escala d’àmbit d’octava que expressa el mode Per a la resta, gamma i escala són considerades com a sinònims Exemple…
escala de tons
Música
Escala hexàtona en què l’interval entre les notes adjacents és sempre d’un to sencer.
Per tal que la setena nota es trobi a una 8a J de la primera i no a una 7a aug cal introduir un canvi enharmònic de manera que apareixen cinc 2es M i una 3a dis diferència purament notacional que no té cap reflex musical Aquesta escala, que pren notes alternes de la sèrie de quintes, només permet una sola transposició, la qual empra les quintes alternes que no utilitzava l’altra escala ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En tractar-se d’un sistema totalment simètric, en què els intervals entre notes són sempre els mateixos, la idea de mode no existeix, i només una emfasització d’alguna…
enharmonia
Música
Relació entre notes, conjunts de notes o intervals que, malgrat ser de diferent nom, tenen la mateixa acuïtat en el sistema del temprament igual, és a dir, corresponen a les mateixes tecles en un piano.
Així, es diu que les notes do♯ i re♭ són enharmòniques, o que un interval de 3a m és enharmònic d’un de 2a aug tots dos tenen tres semitons Aplicat als acords, per exemple, es pot dir que les tríades do♯ M i re♭ M i les tonalitats del mateix nom són enharmòniques Una nota, un interval o un acord pot tenir més d’un nom perquè aquests noms expressen en certa manera una funció dins del sistema musical Per exemple, quan en la tonalitat de do M s’escriu o es diu fa♯, no tan sols es vol designar ’aquella tecla negra que també es pot anomenar sol♭', sinó que s’especifica que es tracta d’un 4t grau…
baixó
Música
Instrument de vent-fusta emprat a Europa als segles XVI i XVII i a Espanya fins al final del XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic És format per dos tubs parallels de secció cònica foradats en un mateix bloc de fusta, que, comunicats per la part inferior de l’instrument, en constitueixen des del punt de vista acústic un de sol d’uns 95 cm de llargària Acabat en un petit pavelló i proveït de vuit forats i dues claus obertes, l’extrem superior del tub allotja un tudell metàllic en forma de S on se subjecta la llengüeta Aparegut cap al segle XVI, el seu tub "plegat" en dos, sinònim de comoditat, el convertí ràpidament en l’instrument…
si
Música
Setena nota de l’escala de do M.
La síllaba si també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra B del sistema de notació alfabètica anglosaxona i a la H en la notació germànica Aquesta síllaba, afegida al segle XVII i, per tant, amb posterioritat al sistema medieval de sis síllabes de l' hexacord , probablement fou creada a partir de les inicials de Sancte Iohannes , les dues últimes paraules de l' Himne de vespres a sant Joan Baptista , a partir del qual, prenent les primeres síllabes de cadascun dels seus hemistiquis, es formaren les sis síllabes originals ut, re, mi,…