Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
ghost note
Música
Nota que, formant part d’una frase, s’emet molt dèbilment, de manera que no és audible, o ho és en un grau mínim.
Es tracta d’un recurs d’articulació propi del jazz i de les músiques que hi estan relacionades Tots els instruments, especialment els de vent, en fan ús Sovint, per a distingir-les, les ghost notes es representen a la partitura entre parèntesis Ch Parker Au privave © Fototecacat/ Jesús Alises
siset
Música
Grup irregular que resulta de dividir en sis una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en quatre (com és el cas, per exemple, d’un temps de compàs en metre simple).
La figura que representa cada una de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell sis semicorxeres en lloc de quatre en compàs de 2/4, per exemple S’indica amb la xifra 6, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
física del so
Música
Part de l’acústica que descriu de manera objectiva els fenòmens de producció i transmissió del so.
El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…
cinquet
Música
Grup irregular que es forma en dividir en cinc una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 2, 3, etc.
La figura que representa cada una de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 5, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
quatret
Música
Grup irregular que es forma en dividir en quatre una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en cinc, sis, etc.
La figura que representa cadascuna de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell quatre semicorxeres en lloc de sis en compàs de 6/8, per exemple Per a molts teòrics és simplement un cas particular de doset cadascun dels dos valors característics del doset dividits per dos S’indica amb la xifra 4, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
treset
Música
Grup irregular que resulta de dividir en tres una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en dos.
La figura que representa cada una de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 3, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
doset
Música
Grup irregular que es forma en dividir en dos una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en 3, 5, etc.
La figura que representa cada una de les noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 2, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
grup irregular

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom amb què alguns teòrics de la música designen aquells grups de figures que impliquen una divisió de la unitat mètrica que les inclou -compàs, temps, divisió del temps, etc.- diferent de la que prescriu l’indicador mètric de la peça.
Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de ritmes binaris a ritmes…
ritme contrari
Música
Ritme els accents del qual contradiuen els del metre.
Les notes rítmicament més accentuades, és a dir, aquelles a les que corresponen els valors rítmics més llargs -no pas accentuades en sentit dinàmic, tonal o d’altre tipus-, ocupen una part qualsevol unitat mètrica compàs, temps, divisió, etc mètricament menys accentuada -més lleu, més dèbil- que la que ocupen les notes rítmicament menys accentuades Molt freqüentment implica la presència de síncopes síncope Un cas particular de ritme contrari és l’anomenat ritme llombard